PLAÇA MAJOR
L'adéu de Llovet
El llibre Adéu a la universitat, del professor Jordi Llovet, ha fet que es torni a parlar de la transformació de la universitat humanista en la universitat empresa. Una de les preocupacions centrals de Llovet és ben coneguda: el criteri que organitza la universitat actual ja no és l'educació humanista i filosòfica sinó la mera utilitat i l'aplicabilitat dels coneixements que s'imparteixen. A causa d'aquesta mercantilització de la universitat, les humanitats cada cop reben menys suport i esdevenen més residuals.
Però a Llovet el preocupa la pèrdua d'una determinada concepció de les humanitats: les humanitats definides (per l'idealisme alemany) com a tasca desinteressada, que creen una estètica universal i que produeixen el cànon de l'alta cultura. I és que l'ànsia que sent Llovet, juntament amb tants professors d'humanitats, no és només sobre els plans d'estudi sinó també sobre la pèrdua de significació de l'alta cultura en la nostra societat. Efectivament, la cultura avui dia s'ha banalitzat a tot arreu. L'economia del coneixement ha desdibuixat la frontera entre cultura i màrqueting; la indústria turística ha museïtzat els patrimonis artístics i literaris sobretot de la vella Europa; internet ha provocat una disseminació de la cultura sense cap filtre ni criteri, de manera que ja no és que tothom assoleixi quinze minuts de fama com passava a l'era de la televisió, sinó que a la xarxa tothom hi és permanentment famós i ja no hi ha cap artista que pugui destacar sobre els altres.
En aquest context, no sembla gaire productiu continuar apel·lant, com fa Llovet, a l'alta cultura ni a un humanisme que, d'altra banda, ha esdevingut molt problemàtic a causa de les seves implicacions classistes i eurocèntriques. Potser cal pensar noves maneres de transmetre els textos del passat sense refugis nostàlgics ni propostes de resistència. Les humanitats deshumanitzades potser acabaran subsumides al mercat, però també ens permetran entendre l'emergència d'allò nou. Com va dir Brecht, segons cita Benjamin en un fragment de dietari de l'any 1938, “no hem de partir de les coses bones del passat, sinó de les coses dolentes del present”.
