Metge

Ets llicenciat en medicina, però tothom et diu doctor. El teu nom propi no el pronunciem; considerem normal esperar-nos hores per a una cita marcada, encara que sigui pagant; i et tractem amb una veneració que cap altre ofici no genera. Algun dia haurem de baixar-te del pedestal i limitar el teu sacerdoci. Però és clar, quan la vida d'un pare, d'un fill o la pròpia, depenen de la teva paraula i obra, no resulta gens fàcil parlar-te com un simple mortal. Ets, d'alguna manera, l'apòstol de la vida.

Ara surts a protestar contra els que s'han plantat al teu davant, governants que ho fan per motius de caixa, diuen, però pobra gent, no saben amb qui se les heuran. Se les heuran amb tu, i amb tots els que t'admiren i et reverencien i et temen. Algú ha dit que amb les retallades de la sanitat pública, el govern el que està fent és enretirar el tub de respiració assistida dels malalts. Ja pot ser, ja; i també el llit de sota el cos i la cadira de rodes de sota el cul.

Cal fer net als hospitals públics. De la mateixa manera que s'ha de passar la baieta, s'ha de passar el rasclet al dispendi. I s'ha de fer precisament perquè tu, metge, ets una figura de les més importants de la societat. Si no vols perdre el prestigi i el rang, ho hauràs d'admetre. Quan cobres de tres llocs alhora i no acabes de treballar del tot enlloc, quan dediques poc temps als pacients i molt temps als congressos, quan crides consignes i talles autopistes, perds dimensió sagrada. No t'ho pots permetre, benvolgut metge, no pots.