Obama, un interrogant
L'elecció d' Obama com a president dels EUA era impensable no fa gaire. No són tan llunyanes les revoltes racials que van ensagnar moltes ciutats nord-americanes i encara avui els afroamericans són un dels grups socials més febles. La meva sorpresa ha estat en parlar amb liberals americans del món universitari més prestigiós. Persones sortides de les protestes del campus dels anys 70 i 80, de l'oposició a la guerra del Vietnam i altres accions de gendarme mundial dels EUA posteriors a l'ensorrada del comunisme. EL judici a propòsit d'Obama és molt crític, de vegades ferotge. Hom sap que els campus són amb els anys ressò, altaveus, del que senten a l'orella molts americans. Fet que no hem de menysvalorar, perquè tenen també la mirada posada en la nostra acció, per ells creativa d'allò més, del dret a decidir. La nostra posició nacional catalana és una aventura democràtica que els té encisats.
Defineixen Obama com el negre perfecte, un invent genial que permet demostrar a tothom la superioritat moral del sistema nord-americà. Un polític encantador que capta l'opinió general per poder dir que tot funciona. Un producte televisiu i de les noves tecnologies que posa a l'aparador del votant els problemes que té la societat per després no resoldre'ls. L'exemple el posen en el repte de la salut pública i en el món afroamericà. En salut, Obama ha negociat amb les companyies d'assegurances mèdiques i tot el món relacionat amb la sanitat, ha aconseguit cobertura per a més de 20 milions de persones que ara estan més protegides mèdicament. Com? Fent més fortes les corporacions mèdicosanitàries i mutuals, pagant és clar!, però deixant la resta com estava, sense arribar a cobrir la sanitat social, general i pública per a tothom com deia en el programa electoral. Els ha donat més clients i les companyies són un 25 % més poderoses.
El problema social dels afroamericans el defineixen com una de les excepcions que justifica una base extraordinària d'electors atrapats pel color de la seva pell, el significat que això té i l'encegament de no anar més enllà de frases captivadores que són un embolcall social on dins no hi ha res per millorar la seva situació, això és, treball, formació, cultura, guetos, etc. L'orgull negre de tenir un president a la Casa Blanca impedeix a la majoria de la població, tota, de fer front a una situació de notòria precarietat.
En parlar de política exterior recorden que des de l'agressió japonesa a Pearl Harbour el desembre de l'any 1941 fins avui (més de 70 anys) els EUA, més o menys directament, estan en guerra. I l'acusen de fer una política militar agressiva continuista, de no veure més opció que la força per defensar els drets humans o la democràcia. Cosa que ajuda explicar la indubtable admiració vers l'exèrcit i una creixent actitud submisa davant qualsevol governant, uniforme o autoritat. Tot incrementat després de l'atemptat de l'11 de setembre del 2001. En dir que aquesta aguda crítica no l'he trobada de forma general em contesten que la raó està en un argument pervers d'aquests que a Espanya en sou mestres, diuen. La resposta a la crítica és: “¿Preferiu Bush per damunt d'Obama?”. És a dir, el que fins fa quatre dies es deia des de l'esquerra espanyola malgrat que Zapatero ha estat un desastre. L'argument d'El País cap al votant espanyol era: “¿Preferiu com a alternativa Rajoy i el PP?”.
El problema de fons segons ells és que la societat detecta greus problemes, d'aquí la força creixent del Tea Party, però des del liberalisme no hi ha cap proposta política per iniciar un camí de reformes. Vaja!, com a l'Estat espanyol, els hi replico, no es fa res per fer front a les demandes socials, econòmiques, polítiques i culturals que arreu de l'Estat hi ha plantejades. Ara mateix davant del dret a decidir la sordesa espanyola és primer que res antidemocràtica i després un insult al poble de Catalunya.
Obama un bluf? Em costa admetre-ho, però serà bo estar amatent als missatges, comunicacions, articles i anàlisis que es fan de l'home que té més poder a les seves mans al món, les decisions del qual d'una manera o altra segur que ens afectaran.