Sanitat

Començar a sanejar l'economia de la Generalitat ficant la tisora a sanitat pot portar conseqüències electorals a llarg, mitjà i curt termini. Hi ha coses a les quals la societat no vol ni pot renunciar, com són la salut i l'educació, i precisament el govern d'Artur Mas les ha ficat al punt de mira. La sisena hora només conservada en escoles amb fracàs escolar el que portarà precisament és que els pares no vulguem inscriure els nostres fills en aquests centres. Fer una rebaixa lineal del 10% en tots els centres hospitalaris sense que el servei se'n ressenti sembla una quimera. O és que volen que ens apuntem a mútues privades? Reclamar l'etern deute econòmic a Madrid mentre per complir un calendari electoral rebaixem l'impost de successions és una burla. Ens queixàvem que el tripartit anava a la deriva, ens queixàvem que Zapatero va a la deriva, però el nou govern no és que ho faci molt millor. Per postres es molesten per l'excés d'alarmisme, però qui ha engegat les sirenes que avisen que hi ha foc? Tot plegat fa que els ciutadans ens sentim cada cop més desenganyats i pensem que es facin les coses bé o malament no és un tema de color polític, sinó de capacitat de lideratge. Potser, més que un cap polític de dretes, esquerres, espanyolista o catalanista, el que esperem és un líder o uns líders que transmetin seguretat, confiança en el país, en el sistema i en nosaltres mateixos. O és molt demanar?