Disciplina de vot

Durant el debat de la proposició de llei de SI per obrir un procés d'independència, vam tornar a assistir a un espectacle lamentable que no per repetit és menys indignant: aquella imatge del líder de cada grup parlamentari aixecant un, dos o tres dits de la mà per indicar al seus respectius ramats de diputats
si han de votar a favor, en contra o abstenir-se.

Cada cop que hi ha una votació així al Parlament és com una bufetada a la democràcia. És clar que amb un sistema electoral com el nostre –el pitjor dels possibles, amb la combinació execrable de circumscripcions enormes, llistes tancades i sistema D'Hondt— s'afavoreix que la lleialtat dels diputats no sigui amb els seus electors, sinó amb el partit que els ha posat a la llista. Corregeixo: encara pitjor, amb
el líder polític que els ha
col·locat a la llista.

Tornem a l'exemple de la votació de dimecres. Em direu que no hi havia ni un sol diputat de CiU que considerés la possibilitat de votar, no dic a favor de la independència, sinó de la tramitació de la llei? De veritat que no hi havia cap parlamentari socialista amb un mica de simpatia per la possibilitat de provocar un petit disgust a Madrid? O cap diputat d'ERC en contra de fer el joc als de SI, que els mengen espai polític dia sí, dia també? Doncs jo en conec personalment, dels tres casos, que
ho confessen en petit comitè, però la maleïda disciplina de vot els impedeix votar d'acord amb la seva consciència. Han d'obeir
el partit.

Quin sentit té un parlament de 135 diputats, doncs? Ja que ara toca retallar, proposo un Parlament de 7 membres i prou, un per cada grup polític, amb vots en proporció als resultats electorals. Així, el diputat únic de CiU, partit que en les passades eleccions va obtenir el 38 per cent dels sufragis, tindria 38 vots al Parlament; el del PSC, 18; el PP, 12, i així successivament. Que els assessors facin la feina prèvia (com ara) i que aquests 7 diputats decideixin en funció dels vots dels quals disposen. Quin sentit té pagar els sous de 62 diputats de CiU, per
exemple, si tots voten de forma monolítica com
una sola persona?

Només un sistema electoral mixt de llistes obertes i circumscripcions uninominals donarien sentit al Parlament. Un sistema que faci que els diputats se sentin deutors dels seus electors, davant dels quals hagin de revalidar l'escon cada quatre anys. Només d'aquesta manera podrem gaudir de l'espectacle democràtic d'un diputat que planti cara al seu partit per defensar el territori i els ciutadans que l'han triat, i veurem desaparèixer aquells dits nefastos que indiquen el vot i transformen els diputats en xais.