Saliveu

Som en temps pri­ma­ve­ral. Més enllà de les al·lèrgies sòrdi­des, les pri­me­res mos­ques i la suor a les mans, la pri­ma­vera ens porta el des­tape. Sali­veu, homes i dones, que la cosa es posa interes­sant: tops, samar­re­tes ajus­ta­des, les ber­mu­des d'ells i els ves­tits d'elles. Guaita: si se li veu el melic! Se li veu el tanga! Se li veu mig pit! Se li veu... Se li veu... Loli­tes i Jus­tin Bie­bers per­tot, amb aque­lles sandàlies de dit tan inno­cents i alhora tan sen­su­als amb què cami­nen com ane­guets des­car­ri­lats. Aques­tes sandàlies solen que­dar aban­do­na­des de qual­se­vol manera sota les tau­les de les ter­ras­ses on s'omplen els estómacs de moji­tos, cai­pi­rin­has i gintònics. Lla­vors els peus d'aquells que a l'hivern s'ama­guen sota mar­ques d'import pro­hi­bi­tiu es fan lliu­res i toquen terra. L'espe­rit, gelós, també es fa tel·lúric i encén els tarannàs eman­ci­pats de nor­mes i coti­lles. En veure'ls, homes i dones sali­ven com si lle­pes­sin una piru­leta de cor.

Quan algú diu que té una “pri­ma­vera inte­rior”, no és que per­cebi com tot d'éssers lepidòpters li pes­si­go­lle­gen les parets esto­ma­cals, sinó que, per dir-ho ras i curt (i cer­ta­ment gens metafòric), va calent. Aquest escal­fa­ment biològic –paral·lel a l'aug­ment de tem­pe­ra­tura de l'escorça ter­res­tre– no es tra­du­eix en la cerca inces­sant de còpula ni en el baveig incon­tro­la­ble davant mini­fal­di­lles d'escàndol o cami­ses afer­ra­des a músculs de gimnàs. Sen­zi­lla­ment incor­pora a la latència hiver­nal una mena de pre­dis­po­sició salu­da­ble a esti­mar, a som­riure i a mirar més. La sang, alte­rada, pas­seja amb més lleu­ge­resa per venes i batecs: sali­vem, tenim set, bevem i riem: un procés abso­lu­ta­ment con­seqüent que sovint acaba en un llit. Fent la mig­di­ada a les hores de sol fort: no mal­pen­sin...

Hem pas­sat Sant Jordi: el dia dels ena­mo­rats. Men­tre la rosa morirà al cap d'una set­mana i el lli­bre pro­ba­ble­ment ser­virà per fal­car aque­lla taula de pota ranca, els petons, les pas­se­ja­des, les mira­des i les mig­di­a­des segui­ran fent que sali­veu. Però atenció: saliva a la boca i amor tot l'any.