Rèptils i homes de bé

El darrer repartiment de Creus de Sant Jordi –com ha passat sovint amb els anteriors– ha provocat una mica d'enrenou. Sempre hi sol haver persones que consideren que algun dels premiats no es mereix el guardó i ho expressen públicament. De vegades fins i tot s'estableixen comparacions contundents: com pot ser que el reconeixement, tan merescut, atorgat a l'honorable ciutadà X sigui el mateix que rep el miserable ciutadà Z? Deixant de banda la subjectivitat d'aquestes apreciacions, s'ha de dir que la majoria de premis d'aquest caire susciten, arreu, polèmiques similars i que el palmarès sempre sol presentar, ben barrejat, un ampli aparador de virtuts i vicis socials. Dit d'una altra manera: alguns han arribat al premi gràcies a un llarg i continuat exercici de la virtut i d'altres gràcies a un no menys llarg, continuat i astut conreu de la malícia. En l'historial del premi hi figuren aquells que l'han obtingut mercès a l'esforç, al treball, al sacrifici, a la generositat, reeixits públicament. Però també hi ha aquells altres que l'han assolit com a culminació d'una dilatada i reeixida carrera de llepacrestes. Els grimpadors nats, els més hàbils en l'art d'eliminar la competència, els més àgils i previsors en el canvi de camisa i de jaqueta, els qui arriben dalt de tot aplicant el cop de colze oportú i aquell art de l'engany que recomanen cínicament alguns clàssics del pensament polític. Ens hem de sorprendre que aquests personatges tan poc edificants comparteixin el premi amb aquells honestos patricis? Diríem que no, perquè, precisament, l'èxit final d'aquesta raça d'escurçons consisteix a assolir la disfressa perfecta de grans benefactors, de bellíssimes persones, d'homes virtuosos, de patriotes exemplars. Ho semblen tant que es confonen amb els de debò i, a la fi, el premi tant reconeix el rèptil com l'home de bé, perquè, tot i que la distància curta delata els impostors, socialment costa distingir-los. Tot això forma part de la nostra feblesa, però és tan i tan humà que resulta inevitable. I fins i tot commovedor.