Contundència de Guardiola i de l'equip

Agressiu al camp, el Madrid prolonga la seva tàctica intimidatòria davant els micròfons i propaga la seva propaganda a través dels submisos altaveus mediàtics. Comença el penúltim assalt entre el Barça i el Madrid i el pla de Mourinho avançava segons les previsions en espera de l'hora de veritat, que al capdavall seran els 180 minuts d'eliminatòria que queden, en què el Barça ha de prendre la paraula. De moment, ahir ho va fer l'entrenador, Pep Guardiola, que les va cantar clares a José Mourinho per les insídies que li ha llançat durant tota la temporada. Va ser una roda de premsa alliberadora. Per a ell, per a l'equip, per a la gent blaugrana. No haver entrat en el combat dialèctic durant tota la temporada només afavoria el futbol, però també suposava acumular molt desgast. Ara ja està tot dit. La Champions de la sala de premsa ha estat concedida a Mourinho. Ara es jugarà la del camp.

El gol de Cristiano Ronaldo a Mestalla ha rearmat l'equip blanc, que no ha perdut ni un minut per construir un discurs tan agressiu com el joc de l'equip al camp. Si sobre la gespa s'hi val la falta permanent i la protesta col·lectiva, en les declaracions i en els titulars del mitjans addictes al règim s'hi valen les tergiversacions, les ofenses a la intel·ligència i les agressions a l'ètica. Les percepcions es distorsionen i ara pesen més cent grams de títol blanc que una tona de futbol blaugrana.

La semifinal es planteja des d'una superioritat anímica blanca. El Barça accepta de la millor gana possible aquesta situació i espera l'hora que comenci el partit per dir-hi la seva. Guardiola sap que en l'enfrontament mediàtic el seu equip hi surt perdent, però ahir va saber intervenir a la sala de premsa de manera alliberadora de pressió. El que queda ja és només futbol. Les lesions i el cansament d'una complicada temporada postmundial li donen poc marge de maniobra, sobretot en comparació amb l'exuberància de la plantilla de què disposa Mourinho, encara que sigui només per anul·lar el futbol blaugrana i desestimi la capacitat creativa i ofensiva dels seus jugadors. El Barça necessitarà la força de voluntat que caracteritza l'equip en les grans ocasions i la millor versió dels seus jugadors més decisius (les molèsties, d'Iniesta, un altre entrebanc), sobretot a l'hora de produir gols, perquè del joc ningú no en dubta. Tothom sap com jugarà el Barça, però s'ha de veure si Guardiola serà capaç de trobar solucions tàctiques i estratègiques per tornar a tenir el domini d'àrea a àrea a partir del control en el mig del camp. Faltat de jugadors que puguin canviar el rumb del partit, es confia en l'onze de gala possible. I en la capacitat competitiva de l'equip.

També se sap com jugarà l'equip de Mourinho. Ara ja no n'hi ha dubte: el seu objectiu és desactivar el Barça jugant amb molts defenses. Però té prou jugadors per variar el partit, i en algun moment s'ha de suposar que voldrà sacsejar-lo per dur el Barça al terreny del descontrol que tant li desagrada, per buscar un resultat que li permeti anar al Camp Nou com ho va fer amb l'Inter.

Alliberat ahir de la tensió ambiental per la sàvia resposta de Guardiola, el Barça tindrà més possibilitats o menys en la mesura que s'expressi al camp amb la mateixa contundència.