Literatura de caserna

La literatura pot parlar dels àngels o del fang, pot ser sublim o infame, es pot utilitzar per somiar o per crear monstres. Moltes instal·lacions militars estan presidides per aquella frase de Calderón de la Barca, escriptor i soldat: «Aquí la más principal hazaña es obedecer». I és que, ja des d'Homer, una de les funcions de la literatura ha estat encoratjar els soldats a sotmetre's ells mateixos per així sotmetre millor l'enemic. Les arengues militars són un subgènere retòric dels més antics, així com els himnes de combat (on rey rima indefectiblement amb grey) són una forma maniquea de la poesia.

Ara que la lectura ha entrat en crisi, els videojocs i els films fan el fet. Sovint, les pel·lícules de romans han funcionat com a maneres metafòriques de veure el món. Als anys cinquanta, Quo Vadis, Ben Hur i Espartaco van mostrar els excessos de Roma, la lluita contra els cristians i, finalment, el triomf dels dèbils i dels subjugats. Al segle XXI, en canvi, les pel·lícules de romans s'han convertit més aviat en apologies de l'imperi. Gladiator, Centurión i, ara mateix, La legión del águila tenen en comú la glorificació de l'exèrcit, la confrontació entre l'honor dels militars i la corrupció dels polítics, i sobretot la superioritat d'un poder central per damunt les tribus de bàrbars. En aquest aspecte, La legión del águila reuneix moltes de les característiques del feixisme, actualitzat pels guionistes més sapastres del tea party. A diferència dels films dels anys cinquanta, únicament presenta el punt de vista de l'invasor, en aquest cas la Novena Legió que s'interna per la Bretanya. Els natius són una colla d'arreplegats cridaners, mentre que les tropes romanes es captenen amb la dignitat reservada als representants de la civilització. Al nord del país, els indígenes s'afaiten el cap i es pinten com els mohawks, per si a algun espectador despistat se li escapa que l'exèrcit romà és també el dels Estats Units conquerint l'Oest, el Vietnam o l'Iraq. Tanmateix, molts espectadors estem vacunats. Després de llegir les aventures d'Astèrix i Obèlix, ara ens resulta impossible canviar de bàndol, sobretot si resulta que a La legión del águila el druida apareix esperrucat i fanàtic, un assassí en sèrie que quan arenga els seus guerrers sembla que emuli un mal viatge de Charles Manson.