Percepció

Necessitem el filtre de la percepció per transformar la realitat objectiva en una realitat subjectiva. És el que ha passat amb la crisi econòmica, que ha actuat com la marea que sorprèn els banyistes que queden adormits o baden a la sorra. Els primers de rebre van ser els que no van poder posar-se en cap altre lloc que a la primer línia de mar. Aquests de seguida van notar la mullena de l'aigua i gairebé no van poder salvar la roba, la tovallola ni el para-sol. Mentre passava això, els que estaven situats platja endins sentien alguns xisclets llunyans, però s'estimaven més deixar-se gronxar per la remor de les onades, amb els músculs destensats i els ulls tancats, pensant que ara ja no s'hi podia fer res perquè ja anaven xops i era impossible que l'aigua els mullés a ells. La seva inacció es basava en la creença que ja tindrien prou capacitat de previsió en cas que les onades arribessin fins allà, convençuts que posseïen la cintura necessària per esquivar fins i tot la més inofensiva de les esquitxades. Però les aigües van pujant ràpidament, sense que es pugui preveure amb certesa si hi haurà aturador. I cada cop hi ha més afectats per la crescuda. Cada cop hi ha més gent que ha deixat de visualitzar la crisi com un grapat de figures amb la cara difuminada. Ara la veu dibuixada en forma del rostre d'un veí, d'un amic, d'un familiar, o del seu. Cada cop per a més gent la crisi té noms i cognoms, es converteix en una realitat subjectiva. En un llast pesant dintre d'una motxilla de la qual ara s'ha d'anar buidant el pes superflu i banal que durant temps s'hi ha anat acumulant, perquè, si no, s'enfonsa irremeiablement.