Polítics que destrossen la llengua
Quin mal que fa a l'orella sentir com alguns polítics catalans xafen el català...! Fa més de 30 anys que en aquest país s'empra lliurement la nostra llengua i encara hi ha diputats, consellers, alcaldes i alcaldables que es queden tan amples dient “menos”, “pues”, “té que anar”... Els faria vergonya parlar malament el castellà, fins i tot l'anglès, però tant se'ls en dóna cometre faltes en l'idioma del país que d'una manera o altra pretenen representar i conduir.
Se'ls pot escoltar per la ràdio i la televisió, persones que es deuen creure tan importants que no poden emprar una petita part del seu temps per aprendre a parlar bé. Potser només caldria que s'hi fixessin una mica, però per a això fóra necessari que donessin valor a la correcció lingüística. No deixa de ser un mal estès, aquest de preuar més el que és secundari que el que és essencial. Vestir a la moda o entendre de futbol han esdevingut més importants que la gramàtica. Amb tot, els desencerts en què la gent comuna cau no són admissibles en els representants del poble.
A les cartes que Lord Chesterfield va escriure al seu fill, el segle XVIII, li deia que “una persona amb classe és una persona instruïda, educada, que pondera les accions i els gestos”. Cadascú aprecia el seu rang, i dintre de la classe política hi ha algunes persones que no es mostren gens instruïdes. És fàcil imaginar com es deuen sentir els locutors i els presentadors –que normalment, com és lògic, sí que parlen bé– quan conversen amb personalitats que van xampurrejant l'idioma mentre fan acte de fe de catalanitat.
Sembla que l'oferta pública de classes de català no cobreix tota la demanda, circumstància que tal vegada explicaria que els esmentats polítics no tinguin ocasió de polir el seu llenguatge. És clar que, tenint en compte que gaudeixen de certs privilegis, potser també en aquest cas podrien ser objecte d'excepció.
Deixant de banda especulacions i ironies, després de tant temps d'oficialitat del català és hora que les persones rellevants amb audiència als mitjans de comunicació, no sols els càrrecs polítics, s'avergonyeixin si parlen malament.
