Papes de ciència-ficció

Quan­tes pel·lícules s'han fet sobre papes ima­gi­na­ris, entre Les sandàlies del pes­ca­dor i Àngels i dimo­nis? Ara el sen­si­ble direc­tor Nanni Moretti acaba d'estre­nar l'última, Habe­mus papam. Als seus 85 anys, Mic­hel Pic­coli hi inter­preta el paper del car­de­nal Mel­vi­lle, un pre­lat dis­cret que, en ser ele­git pels seus col·legues a la Cape­lla Six­tina, expe­ri­menta un atac de pànic. Quan el tras­lla­den d'ama­gat i ves­tit de civil al des­patx d'un psi­quia­tre, apro­fita per fugir. Viatja en autobús, demana habi­tació en un hotel, esmorza en un bar i pas­seja d'incògnit pels car­rers de Roma en una mani­fes­tació extrema de la seva auten­ti­ci­tat humana. Des­co­bert final­ment i retor­nat al Vaticà, sem­bla accep­tar que tot ha estat un mal­son, però quan surt al balcó de la plaça de Sant Pere s'adreça a la mul­ti­tud i pro­clama que vol renun­ciar.

La idea d'un papa superat pel pes del càrrec i fugi­tiu del pro­to­col és molt sug­ges­tiva, però no és nova. Ja la va esprémer a fons Gérard Bessière a la novel·la Le Pape e dis­paru (Éditi­ons du Cerf, 1972). El seu pro­ta­go­nista, Jacint I, incapaç de somoure la cúria pon­tifícia i d'abo­lir les eti­que­tes ofi­ci­als, fuig del Vaticà i es posa a fer la vida cor­rent d'un ciu­tadà nor­mal. Amb un nom fals i camu­flat dar­rere uns grans bigo­tis, el papa fa de taxista. Durant les car­re­res per la ciu­tat des­co­breix la fei­xuga existència de la huma­ni­tat que tre­ba­lla, lluita, pateix i mor.

El pro­blema d'aques­tes històries rocam­bo­les­ques és que són fàcils de començar però difícils d'aca­bar. Del lli­bre de Bessière hi ha una versió cata­lana (La Llar del Lli­bre, 1989) amb un títol prou eloqüent: El papa es mor a Jeru­sa­lem. De tota manera, per trac­tar d'aquest tema no cal forçar la ima­gi­nació. Només lle­gint la recent His­to­ria de los papas de John W. O'Malley (Sal Ter­rae, 2011) es pot com­pro­var que molts pontífex reals, al llarg dels segles, han fet coses més inver­sem­blants i extra­va­gants que les pre­vis­tes en el millor relat d'església-ficció.