Duceppe

Els darrers dies hem estat massa ocupats per les aventures del Barça a Europa i les peripècies dels nord-americans a Islamabad. Potser ens hauríem d'haver mirat les notícies que ens venien del Quebec, perquè ens has ofert una lliçó clara de com no s'han de fer les coses. Com a líder del Bloc Quebequès, has patit la derrota més severa dels darrers temps; no has sortit elegit, has baixat de la cinquantena de diputats a només quatre, has perdut el rang de grup parlamentari, en fi, una catàstrofe.

Tu eres, Gilles Duceppe, la cara elegant del sobiranisme quebequès. Quan l'onada nacionalista va entrar en crisi, tu vas rescatar energies, i ho vas fer apel·lant a tots aquells que no estaven en contra de la independència, però que tenien altres prioritats. Vas saber combinar la pràctica democràtica, les campanyes en contra de la corrupció i les reclamacions econòmiques. Sense renunciar a les llibertats nacionals, vas oferir una recepta rica i ambiciosa.

En aquestes darreres eleccions has fet un viratge. Espantat per les enquestes, t'has tancat al rovell de l'ou del bloc, i has cridat els incondicionals que no faltessin a les urnes. Segurament els de sempre no han fallat, però no n'hi ha hagut prou. Amb el sistema del Canadà el càstig ha estat desproporcionat, i has hagut de dimitir en tots els fronts. La lectura és clara, per a qui la vulgui entendre: buscar la independència no vol dir deixar de buscar amics ni de tenir altres aficions i conviccions, ni deixar de fer política quotidiana, ni deixar de viure al dia.