No és democràcia, és ‘realpolitik'

Dec ser una rara avis. M'escan­da­litza que s'impe­deixi la par­ti­ci­pació de Bildu a les elec­ci­ons del 22 de maig. Quina mena de democràcia és aquesta que exclou un 8, 10 o 15% dels votants en unes elec­ci­ons muni­ci­pals? Quin estat es pot per­me­tre silen­ciar una part de la soci­e­tat d'un país i tor­pe­di­nar el procés polític de paci­fi­cació ini­ciat a Euskadi? Si volen fer política, per què no els dei­xen?

La decisió de frus­trar la con­currència a les urnes de l'esquerra abert­zale és un atro­pe­lla­ment gravíssim als prin­ci­pis democràtics. L'estat que ens ha tocat viure fins vés a saber quan des­patxa els afers bas­cos amb aquesta tran­quil·litat. Els dos grans par­tits espa­nyols fan pinya per il·lega­lit­zar una for­mació on podem tro­bar per­so­na­li­tats com Car­los Garaiko­et­xea, pri­mer lehen­dakari amb el res­ta­bli­ment democràtic, és un dir. Si Garaiko­et­xea no hi té cabuda, en un par­tit que vol pug­nar política­ment a les ins­ti­tu­ci­ons locals bas­ques, què s'hau­ria d'haver fet anys enrere amb mig Par­tit Popu­lar pro­vi­nent del fran­quisme o avui mateix amb els can­di­dats d'una for­mació xenòfoba com Pla­ta­forma per Cata­lu­nya en mol­tes pobla­ci­ons del nos­tre país? Ah, no, que la llei de par­tits es va fer per bar­rar el pas a l'esquerra abert­zale i per sub­ver­tir la volun­tat popu­lar a les urnes de tal manera que PSE i PP gover­nin avui a Aju­ria Enea.

Dec ser una rara avis, perquè també m'escan­da­litza que el premi Nobel de la Pau Barack Obama hagi orde­nat la liqui­dació de Bin Laden en un país que no és el que pre­si­deix. Ni justícia ni democràcia, sinó impu­ni­tat abso­luta en forma de ven­jança. Venim de l'inici d'una pri­ma­vera que ens feia som­niar en un món millor, i per­do­nin si això sona flower power. Les revol­tes al món àrab con­tra els dic­ta­dors i per la lli­ber­tat feien pen­sar en una nova i millor lògica mun­dial. Deu haver estat un miratge. Aquesta set­mana el País Basc i Pakis­tan han estat esce­nari dels cla­te­llots de la real­po­li­tik a inge­nus com jo. ETA i Al-Qaida es retro­ben mediàtica­ment, i Ace­bes i Aznar segur que deuen haver pen­sat que el temps els dóna la raó amb les seves dues línies d'inves­ti­gació. Ves quina cosa! Passa-ho!