Badalona com a incògnita

Bada­lona és el banc de pro­ves del Par­tit Popu­lar, tant a nivell de Cata­lu­nya com de tot l'Estat, per com­pro­var si sac­se­jar demagògica­ment els pro­ble­mes deri­vats de la immi­gració és ren­di­ble política­ment a l'hora d'acon­se­guir alcal­dies. Des de l'any 2002, el regi­dor bada­loní Xavier García Albiol ha fet del rebuig a la immi­gració, a l'ober­tura de cen­tres de culte i de la difusió de dades dis­tor­si­o­na­des sobre els ajuts que reben, el seu dis­curs mono­temàtic. I durant la pas­sada cam­pa­nya i pre­cam­pa­nya de les elec­ci­ons cata­la­nes, amb el suport d'Alícia Sánchez Camacho, va posar Bada­lona a l'epi­cen­tre de la crònica política.

Així va fer venir una euro­di­pu­tada fran­cesa a la recerca d'ine­xis­tents assen­ta­ments de gita­nos roma­ne­sos, quan l'únic que hi ha a Bada­lona són una cin­quan­tena de pisos sobre­o­cu­pats per per­so­nes d'aquest col·lec­tiu, en comp­tes dels cent cin­quanta que hi havia fa uns anys. Una cerca d'assen­ta­ments i bar­ra­ques que si s'hagués fet a Madrid, on el seu par­tit governa, sí que n'hau­ria tro­bat, i mol­tes, a bar­ris il·legals com ara la Cañada Real.

Després Sánchez Camacho va dir allò que, durant els anys que Jordi Pujol va ser pre­si­dent, es va fer venir magri­bins en lloc de lla­tins per evi­tar que la llen­gua espa­nyola entrés a Cata­lu­nya, afir­mació que, feta per la senyora Camacho, que va ocu­par diver­sos càrrecs en el Minis­teri de Tre­ball, no es pot atri­buir a la desin­for­mació, sinó a la mala fe. Si a Cata­lu­nya va venir molta immi­gració magri­bina els anys vui­tanta i noranta era, sen­zi­lla­ment, perquè aquí hi havia més demanda de mà d'obra i molts afri­cans s'ins­tal·laven sense papers a Cata­lu­nya, en tro­bar-se la porta bar­rada a la Jon­quera. Quan van arri­bar de cop els lla­ti­no­a­me­ri­cans, també sense papers, a par­tir de l'any 2000, es va dis­tri­buir per tot l'Estat, però aquí ja teníem un nombrós col·lec­tiu magribí. I no es va començar a poder por­tar immi­grants amb papers per satis­fer la demanda del mer­cat fins al període del minis­tre soci­a­lista Jesús Cal­dera. Fins lla­vors, com sap la senyora Camacho, que tenia càrrecs en el Minis­teri de Tre­ball, la con­trac­tació en ori­gen no fun­ci­o­nava, tret, pot­ser, de la dels tem­po­rers agrícoles.

S'ha de dir, però, que part de l'èxit elec­to­ral de García Albiol es deu, com va pas­sar també a Vic en les pas­sa­des muni­ci­pals amb Pla­ta­forma per Cata­lu­nya, a un cert descrèdit de les for­ces polítiques que gover­na­ven. A Vic, Anglada va aglu­ti­nar part del des­con­cert de molts elec­tors pels enfron­ta­ments a CiU que va fer que a dos mesos de les elec­ci­ons encara no tingués can­di­dat i, també, per les pica­ba­ra­lles públi­ques dins d'ERC i el PSC. A Bada­lona, els enfron­ta­ments històrics entre sec­tors del mateix PSC, que s'arros­se­ga­ven des de l'any 1999, quan l'exal­calde Joan Blanc es va pre­sen­tar per una altra sigla, i van con­ti­nuar en els man­dats poste­ri­ors, van tenir el moment més dur en les pas­sa­des muni­ci­pals, quan el PSC va per­dre catorze mil vots, que van coin­ci­dir, gai­rebé matemàtica­ment, amb l'aug­ment de l'abs­tenció.

Per més que García Albiol faci temps que aven­turi que serà la força més votada el 22 de maig, en les elec­ci­ons cata­la­nes del novem­bre la sor­presa la va donar a Bada­lona CiU, que va sor­pren­dre amb 29.914 vots, enfront dels 19.155 del PSC i els 14.770 del PP, cosa que fa que no només l'alcalde Jordi Serra i el popu­lar García Albiol cre­guin que poden ser el pro­per alcalde, sinó que el con­ver­gent Fer­ran Falcó també es pro­posa per pre­si­dir un govern muni­ci­pal. I el que crida l'atenció, si ho com­pa­rem amb el dis­curs de cam­pa­nya de les cata­la­nes, és que el PP de García Albiol i Sánchez Camacho no hagi sac­se­jat gaire aquests dies la qüestió de la immi­gració. Sem­bla que és perquè a Madrid o València, on gover­nen i afron­ten com poden aquest feno­men, no hi aca­ben d'agra­dar algu­nes de les pro­pos­tes de García Albiol i pre­fe­rei­xen que un cop ha sem­brat el seu dis­curs, esti­gui més callat del que és habi­tual, per no per­ju­di­car-los amb titu­lars en els tele­notícies esta­tals, fins a veure quin resul­tat elec­to­ral li dóna.

Pot ser que la llista de García Albiol sigui la més votada, però això no sig­ni­fica que pugui tenir majo­ria per ser alcalde. I aquí és quan el que passi a Bar­ce­lona pot aca­bar deci­dint qui serà el nou alcalde de Bada­lona. Així, si Xavier Trias guanyés i neces­sités els suport actiu o pas­siu dels regi­dors del PP per ser alcalde, podria forçar els con­ver­gents bada­lo­nins a donar suport a García Albiol, per més que el dis­curs sobre immi­gració dels con­ver­gents Fer­ran Falcó i Josep Pera esti­gui als antípodes del popu­lar.