Consens, sí; confusió, no

Consens, complicitat, compromís, avaluació i escoltar activament són conceptes clau per poder fer front a la situació econòmica actual, i el sector de salut no n'és aliè. La ciutadania ha de tenir la certesa que rebrà, com sempre, l'atenció sanitària que li pertoca des de la vocació del servei públic. Aquest servei es preserva d'acord amb el principi d'universalitat, qualitat, solidaritat i sostenibilitat gràcies al bon nivell dels professionals del sector sanitari. Tots aquests conceptes no són complementaris, sinó qualitats inherents del nostre sector sanitari de Catalunya.

El ciutadà com a eix, els professionals, la sostenibilitat del sistema, la innovació, són principis irrenunciables del programa electoral de CiU. Catalunya ha edificat un dels millors models sanitaris d'Europa, però un context canviant i de contenció de la despesa fa que s'hagin de prendre mesures també en el nostre àmbit. L'any passat ja es van iniciar unes mesures urgents amb davallada salarial, tarifes i preus dels medicaments. La contenció de la despesa, doncs, no és cap novetat. Les mesures de contenció d'avui són indispensables per garantir la continuïtat de l'estat del benestar de demà. El model català s'ha anat travant amb la complicitat dels diferents agents involucrats, i ara cal tornar a trobar consensos.

La inquietud dels professionals de la salut és comprensible: volen preservar la qualitat assistencial. La qualitat ha estat segellada amb un acord de govern que blinda l'atenció primària, l'atenció urgent i les malalties greus. Els professionals volen participar en els plans de reordenació dels serveis, hi estem d'acord. És necessària la implicació de tots els professionals de la salut, tots (metges, infermeres, farmacèutics, psicòlegs, fisioterapeutes, treballadors socials, etc.), a més de gestors, col·legis professionals i tots els altres agents, sense oblidar els ciutadans, les entitats d'usuaris i els sindicats. Per deixar enrere la confusió, celebrem que el Departament de Salut hagi presentat als grups parlamentaris les mesures i els eixos principals del Pla de Salut 2011-2014. Aquestes mesures del departament seran monitoritzades rigorosament per assegurar-ne la concreció.

Tot això és nou? No. Fa temps que es debat com cal reorganitzar l'eficiència del sistema. És només per la crisi econòmica? Tampoc, sinó pels canvis assistencials i el nou abordatge social. En un context de crisi és el moment d'assumir reptes plegats, malgrat les tensions pressupostàries, les mancances estructurals, la pressió assistencial i la demanda creixent. S'han de reconèixer tots els esforços de gestió que s'han fet, però amb la situació actual, si volem avançar cap a un sistema integrat i coordinat, cal que el pacient sigui l'eix central del sistema i no les estructures físiques. Avui, el coneixement va més enllà de les pròpies estructures dels centres, de la continuïtat assistencial, xarxes integrades, noves tecnologies, sense oblidar la inversió en promoció, formació, recerca i innovació.

L'actiu del nostre àmbit són els professionals. Professionals autoexigents, amb disponibilitat i esperit de servei que cerquen l'excel·lència. El nostre sector està molt tens, amb moltes controvèrsies i incerteses, però també amb les oportunitats que ens dóna ser un sector de coneixement, de talent i d'innovació. Aquesta tensió no s'ha de traspassar al pacient. Cal avançar plegats fomentant el diàleg amb tots els agents. Cal deixar enrere la picabaralla, el soroll. Cal reconstruir allò que la crisi ha malmès, i la recepta és simple, però no fàcil: consens polític i diàleg social, sí; confusió i soroll interessat, no.