SNP: independentistes de veritat

El Partit Nacional Escocès (SNP) ha obtingut la majoria absoluta a les eleccions escoceses. I ho ha fet amb un projecte que inclou la celebració d'una consulta per la independència, però sense que aquest sigui el punt principal del programa.

L'SNP, després d'una legislatura governant a Escòcia en minoria, aquesta setmana passada va aconseguir una majoria absoluta per l'obra de govern feta (inclosa la gestió de la crisi econòmica mundial) i perquè va presentar un programa no només basat en el què farem sinó també en el com ho farem, és a dir, amb confiança pel passat immediat i credibilitat per al futur pròxim.

Ara, a Catalunya, de ben segur que apareixeran els independentistes freakies i voldran aprofitar la victòria de l'SNP per rendibilitzar-la a favor de la causa catalana. Serà un altre exemple que l'independentisme català és immadur i no ha entès que, des del final de la Segona Guerra Mundial, democràcia és sinònim de política, no de tertúlies.

Un cop coneguts els resultats electorals, el primer ministre britànic, David Cameron, va telefonar personalment al primer ministre d'Escòcia, Alex Salmond, per dir-li que està legitimat per convocar la consulta per la independència en la data i en els termes que decideixi. Salmond en va ha prendre nota, però, immediatament, l'SNP s'ha posat a treballar en una etapa nova del seu conegut full de ruta: l'autonomia fiscal.

Sabedor que no tots els votants que li han donat la majoria absoluta són independentistes, l'SNP convocarà la consulta (no pas referèndum), entre el 2013 i el 2016, incloent-hi com a objectiu preferent un nou pas endavant, l'autonomia fiscal: la capacitat per establir la normativa fiscal, i per recaptar, gestionar, liquidar i inspeccionar gairebé tots els impostos (els mateixos que un Estat sobirà).

Aquesta nova situació, afegida a la negociació sobre la capacitat d'endeutament, farà que Escòcia deixi de ser un negoci per als britànics (inclòs l'espoli del petroli del mar del Nord) i la independència política madurarà de manera natural. Qui sap si la independència d'Escòcia arribarà per una declaració unilateral, però no de Holyrood, sinó de Westminster.