Els redemptors

Qui més qui menys, un bon dia, s'ha sen­tit cri­dat a par­ti­ci­par en la vida pública a través de les dife­rents enti­tats o ins­ti­tu­ci­ons que té un poble. M'atre­vi­ria a dir que aquest és el procés nor­mal d'inte­gració d'un indi­vidu en la soci­e­tat que l'envolta i que per­met veure l'espe­rit de ser­vei i de col·labo­ració d'un ciu­tadà. És fent de pre­si­dent de l'enti­tat A o de tre­so­rer de l'asso­ci­ació B o de secre­tari de la ins­ti­tució C que hom s'espa­vila i agafa experiència. Per a mi, almenys, és un fac­tor clau perquè per­met com­pro­var l'altru­isme de les per­so­nes, la capa­ci­tat, la ini­ci­a­tiva, sobre­tot atès que, en aquests casos, el que es lliura a aques­tes tas­ques no hi gua­nya cap diner, més aviat n'hi posa, encara que hi hagi algun mal­pen­sat que es creu que s'hi fa un ves­tit. Les enti­tats hau­rien de ser el plan­ter del qual hau­rien de sor­tir els homes i dones des­ti­nats a gover­nar un poble. Seria una bona garan­tia. Però no. En política deu ser dife­rent. Hi ha molt per­so­nal que mai no has vist i que apa­reix com els bolets, de vege­tació espontània. Sense sor­tir del meu poble, on s'han pre­sen­tat 9 llis­tes que sumen 235 ciu­ta­dans dis­po­sats a sacri­fi­car-ho tot, em trobo amb un llis­tat immens apa­re­gut a les pàgines d'aquest mateix diari, que m'ha mogut a ana­lit­zar amb dete­ni­ment els noms dels futurs redemp­tors. Sóc generós a l'hora de con­si­de­rar-los cone­guts. Accepto fins i tot aquells la pro­cedència dels quals dedu­eixo només pels cognoms i, encara més, n'incloc alguns que, segons el meu parer, més val­dria que no anes­sin a les llis­tes. Els dono tots ple­gats per cone­guts. Doncs bé, dels 235 can­di­dats en conec, amb esforç, 68, és a dir, una ter­cera part. La resta em resul­ten total­ment inèdits. No els he vist mai en cap enti­tat o movi­ment cul­tu­ral, social, espor­tiu… Posem-hi que tin­gui, per­so­nal­ment, algun des­co­nei­xe­ment invo­lun­tari. Però vaja, em pre­gunto: d'on sur­ten tants indi­vi­dus que han vist la llum de cop i volta i ens resol­dran els pro­ble­mes del país i de la ciu­tat? Quins són els interes­sos que, de sobte, els cri­den a l'acció i els mouen? Fa l'efecte que, a vega­des, com a mínim, hi ha molta inconsciència i fri­vo­li­tat. Què hi farem!