Un poble per a les persones

Les candidatures dels municipis petits, o no tan petits, tenen més punts de trobada que no pas d'oposició. Si analitzem els programes que ens ofereixen, la major part de les propostes són aparentment grans beneficis per al poble, els uns amb més enginy que no pas uns altres. Centrem-nos, per exemple, en Vilassar de Dalt, un poble del Maresme de 8.842 habitants.

El municipi ha estat governat per quatre partits i, per tant, el balanç és el resultat de constants negociacions a quatre bandes, partits d'esquerra i també CiU, un partit representatiu a Catalunya de les actuals retallades socials. En àmbits locals, a més de valorar en clau de partit el que l'electorat tendeix a votar per convicció o coherència amb les seves idees, també es valora, i molt, la candidatura que s'ha lliurat en cos i ànima pels vilatans, la feina feta amb eficàcia, malgrat els entrebancs administratius i també, és clar, dels diversos partits en clau de pacte, a més de l'oposició.

Recordo que un exalcalde de Vilassar en l'època de Franco (jo devia tenir 13 anys) em comentava que el més important perquè un poble funcioni és que es gestioni bé. Jo aleshores no acabava d'entendre això de gestionar i prou, i em preguntava què volia dir aquell verb quan als anys setanta al poble patíem misèries socials, els treballadors tenien només deures i cap dret, no hi havia serveis socials, el català no era oficial, no hi havia llibertat d'expressió, etc. Poc més tard vaig entendre que administrar correctament un municipi era simplement administrar-lo des d'unes idees que no coincidien gens ni mica amb les meves.

El concepte de gestió, però, el 2011 i a Vilassar és un concepte polièdric, en un context socioeconòmic preocupant: les diverses candidatures vilassarenques esmenten òbviament la paraula crisi i fan propostes que hem de ser imaginatius, que hem de racionalitzar els recursos, que els hem de gestionar bé… Aquí gairebé tothom hi està d'acord. Però aleshores la pregunta fatídica és: ¿que potser no s'han gestionat prou bé? Alguna part de l'electorat podria pensar que és així, però amb la paraula crisi al capdavant, aleshores la cosa ja canvia, i molt.

Des dels partits d'esquerra, es vol que els serveis socials no es perdin pas, que no hi hagi les retallades que des de CiU al govern de la Generalitat ens amenacen. No es vol perdre allò per què s'ha lluitat fa un grapat d'anys, i per a això cal gestionar millor encara els serveis que presta l'Ajuntament, i en aquest punt les diverses candidatures es poden posar o no d'acord, segons la capacitat gestora i els tècnics de què es disposi. La capacitat de maniobra, per exemple, d'Esquerra Republicana de Vilassar de Dalt (ERV) ha estat limitada perquè no ha disposat d'una còmoda representació municipal.

Enguany, ERV es presenta amb la voluntat de continuar treballant per a les persones –també en fan proclama altres candidatures–, és a dir, per fer més poble i més futur. El poble ha de créixer en valors sobretot qualitatius, i que puguem ser models del que vol per extensió el país: un govern d'esquerres, de majoria, per servir la gent, per servir el poble, i amb uns clars horitzons de futur, de progrés i alhora de sostenibilitat, de pinya, de castellers i castelleres, d'enxanetes, de gegants i gegantes de cor que albiren un 2014 més sobiranista per convertir el que és local alhora en global. Un poble per a les persones vol dir globalitzar les petites grans comunitats com ara Vilassar, que siguin motor de l'economia d'un país i motor de la socialització, d'estendre la mà a la gent gran i als joves, i també impulsar la vida comercial i empresarial, però també la cultural, la turística, la d'exportació de poble i de país. Tot plegat és el que fa d'un model com Vilassar un poble amb més futur per ser present, amb una majoria sòlida, en les properes eleccions municipals.