Vot útil?

Tres aclariments: empadronat des de fa vuit anys a Madrid, hauré de votar –per a les municipals i per a la Comunidad– a la capital del Reino, on tinc els peus i lluny de la petita pàtria anestesiada. Segona remarca: des del 15 de juny del 1977 he votat cada cop que ens han convocat a les urnes. I poques vegades ho he fet en blanc: o perquè tinc el cor negre o perquè no hem sabut com estructurar la força potencial d'aquest vot, expressió de la perplexitat per part d'algú que sí que vol exercir el dret a vot. I tercer: sóc un habitual de partits que tenen el bon/mal costum de guanyar. I si no dic, com el poeta, “em declaro vençut!”, tampoc no perdo el temps en retòriques com ara allò de “tot i que hem perdut, hem estat capaços de resistir i encara queden, per sota de nosaltres, tres formacions polítiques”. En termes culinaris, que és com entenc la política, això és la justificació de l'arròs covat, immenjable, per tant.

Un cop més, els partits dits grans –les mares sempre creuen que el seu fillet, justet-justet, és l'Einstein de la família– practiquen la simplificació verbal, la reducció del raonament a un eslògan publicitari, buit de contingut, que potser reflecteix, més del que gosen confessar, el seu patètic buit ideològic. I qui sap si la tàctica té una altra finalitat encara més borda: amagar males jugades, corrupcions, a l'engròs i a la menuda, fraus que la llei hauria de perseguir, en la situació utòpica d'uns presumptes perseguidors que no estiguessin, també ells, sota sospita.

M'adono, un cop més, que la paraula més usada o masegada és canvi o canviar. Col·lecciono propagandes electorals de partits que es mouen per la Catalunya gran des de fa quaranta-tres anys, i tots han fet ús de la proposta de canviar o derivats.

No sé si algun psicoanalista, que també n'hi deu haver de solvents, ha estudiat les raons de l'ús d'aquest verb i substantiu. ¿Que potser alguns creuen que el nostre país, per a l'estament polític, és una simple taula de canvi? O amb un Nicolai de Lampedusa, diuen que tot ha de canviar per garantir que no canviarà res de res.