Articles

Mèu, mèu, prou

La pro­pa­ganda que situa el PSC com a sub­si­di­ari del PSOE sem­pre ha estat molt ren­di­ble. És una temp­tació tan fàcil i tan lla­mi­nera que fa de mal resis­tir-s'hi. Ara mateix CiU, per aman­sir les fogue­res ence­ses amb les famo­ses reta­lla­des de la des­pesa social, hi torna a recórrer. Aquest és el sen­tit de la votació que ha pro­mo­gut al Congrés dels Dipu­tats sobre el fons de com­pe­ti­ti­vi­tat. Altres, com de cos­tum, també s'han apun­tat a la cer­ca­vila, dar­rere les engru­nes. Aquest cop, però, hi ha una diferència que desen­tona, que alerta el més des­pre­vin­gut: la incor­po­ració esbo­jar­rada d'Alícia Sánchez-Camacho, en posició de fana­let de cua o de llufa, pro­cla­mant “la defensa dels interes­sos de Cata­lu­nya” i “la traïció del PSC”. Mèu.

L'avançament del Fons de com­pe­ti­ti­vi­tat ja va pro­duir-se el 2009 i el 2010, mit­jançant la nego­ci­ació dura i dis­creta del con­se­ller Antoni Cas­tells. Va ser aquest també qui va deter­mi­nar, en una enèrgica carta a la minis­tra Sal­gado, la quan­ti­tat de 1.450 mili­ons d'euros per al 2011 (no els 1.350 mili­ons que havia dit el govern Mas). Calia espe­rar, ara, una nova nego­ci­ació, tan dura i dis­creta com la pro­ta­go­nit­zada per Cas­tells. A repèl d'un nou fac­tor: el vigent com­promís de reducció del dèficit.

Ara, doncs, feia més falta que mai un acord estratègic del govern de CiU amb el PSC, per sumar for­ces i fer con­fluir els rols res­pec­tius. El PSC l'ha recla­mat, però CiU s'hi ha negat en rodó. En qual­se­vol cas, el PSC no va espe­rar i va mani­fes­tar el seu ple suport a la posició del govern català; va fer-ho al Senat, dins del grup de l'Entesa Cata­la­nista i de Progrés (amb ERC i ICV). Va votar en sen­tit invers al PSOE. Calia supo­sar que el govern català cor­re­ria a esgri­mir la uni­tat naci­o­nal i a forçar una nego­ci­ació. Però no.

Va empren­dre un altre camí: una nova votació, ara al Congrés dels Dipu­tats, amb la fina­li­tat estricta de posar el PSC con­tra les cor­des. Si aquest no cedia, com era pre­vi­si­ble, li llançaria al damunt la matraca “sucur­sa­lista” i mira­ria de cru­ci­fi­car-lo. I si arri­bava a cedir, seria pos­si­ble ser­vir-li al PP una breu però valu­osa majo­ria alter­na­tiva a canvi d'una votació favo­ra­ble a l'avançament del fons, sumant-se així (a les antípodes del PNB) a l'estratègia d'acoso y der­ribo pro­pug­nada pel PP, cosa que sem­bla augu­rar una nova aven­tura al Majes­tic.

Què havia de fer el PSC en aquest con­text? Va optat per no pres­tar-se al joc, amb una moció en la qual com­pro­me­tia el govern de l'Estat a nego­ciar. Molt digne, però tot lle­tra menuda que ningú no lle­geix, par­ti­cu­lar­ment si ha de com­pe­tir amb els neons sobre la seva enèsima “capi­tu­lació davant del PSOE” o sobre l'exòtica anqui­losi que li ha impe­dit de votar com havia fet al Senat. I tot en plena cam­pa­nya elec­to­ral, en un trist favor als alcal­des del PSC. És la gene­ro­si­tat del PSC allò que el porta a avant­po­sar els ali­ats als seus pro­pis interes­sos? És aquest infreqüent escreix de vir­tut cris­ti­ana la clau de la seva actu­ació? Així sem­bla des­pren­dre's d'algu­nes can­do­ro­ses expli­ca­ci­ons. Mèu.

Àngel Ros, alcalde de Lleida, ha dit que no s'ensor­ra­ria el món si un dia el PSC tirés al dret. Com fa el PSOE res­pecte del PSC sem­pre que li convé. El pro­blema del PSC és que plou sobre mullat. Ja va fer la mateixa piru­eta en la votació sobre la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. I sobre­tot: con­ti­nua sense grup propi. Sense el grup pac­tat entre el PSC i el PSOE el 1977 i dis­solt l'endemà del 23-F (1981). La pri­mera força cata­lana al Congrés dels Dipu­tats és muda i trans­pa­rent, men­tre que la segona té grup i les més peti­tes tenen veu. Es tracta d'un fal­se­ja­ment into­le­ra­ble de la repre­sen­tació democràtica del poble de Cata­lu­nya a la cam­bra baixa espa­nyola. És hora de dir prou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.