OPINIÓ
Hi ha raons per al progrés?
És un debat vell i parcialment esgotat identificar quines han estat les raons del progrés de certes civilitzacions per sobre d'altres. Va ser Joseph Needham als anys quaranta un dels primers a plantejar aquesta qüestió en relació al desenvolupament de la Xina i d'Occident. Divideix Needham el món entre l'oest, és a dir Europa i Orient Mitjà fins a l'Iran i l'Iraq, i l'est, és a dir la civilització que es desenvolupa entre el riu Groc i el Iang-Tsé i després s'estén fins al Japó i el sud-est asiàtic. Les civilitzacions mesopotàmiques i els perses són considerats occidentals.
És cert que les raons per al desenvolupament econòmic, militar i social dels pobles primitius rauen inicialment en la geografia, és a dir en la flora i la fauna que permeten a través de l'explotació d'aquests recursos fer créixer l'economia basada en el sector primari. Són el control de les plantes, els cultius, i dels animals, la ramaderia, els que donen una capacitat econòmica als pobles que inicialment limitaven els seus ingressos a la caça, la pesca i la transhumància quan s'esgoten els recursos del territori que ocupen. Seria aquesta la raó del més ràpid desenvolupament de l'oest, començat l'any 9000 aC, que no va ser superat per l'est fins a la crisi i l'endarreriment que va suposar la caiguda de l'imperi romà.
Si el desenvolupament es mesura per un índex que computa les calories ingerides per persona, la complexitat social que es pot relacionar amb la dimensió de les ciutats, la capacitat militar que mesuraria el grau d'avenç de la tecnologia i el nivell de comunicació i d'accés a la informació lligada al grau de llibertat dels individus i famílies, és clar que l'oest va ser per davant de l'est durant 10.000 anys, fins al segle V. Després de l'any 1300, quan s'inicia el Renaixement a Occident és quan la societat estable i tradicional de la Xina, que liderava el món sota la dinastia Song, comença a perdre aquest avantatge fins que és clarament superada per Occident a partir del segle XVII. Però en aquests 1.200 anys, la Xina, que inventa la pólvora, construeix la muralla per defensar-se dels pobles invasors del nord, inventa el teatre, desenvolupa una poesia d'una delicadesa fins ara no igualada, controla la navegació i colonitza l'Àfrica oriental; és clarament la civilització més avançada. Hi ha dues raons que suporten el més gran desenvolupament d'Occident a l'edat moderna: una és la importància del comerç, que crea una nova font de riquesa que supera l'agricultura, i l'altra, l'aparició del concepte d'empresa, que concentra recursos, crea massa crítica i els organitza amb l'objectiu de generar riquesa. La Itàlia del Renaixement és on es produeix aquesta eclosió econòmica que finalment acaba potenciant Occident de manera imparable. Sens dubte el casual descobriment d'Amèrica i la dinàmica dels descobriments que per mimetisme es genera, creen la base per al colonialisme que potencia la superioritat de l'oest, que arriba a sotmetre els pobles d'orient per obtenir l'accés a costos baixos de matèries primeres per suportar el seu desenvolupament i més tard la revolució industrial.
Caldria preguntar-se si després d'aquests dotze segles de superior desenvolupament de la civilització de l'est, fins al 1700, aquesta hauria pogut mantenir el seu avenç si la colonització no hagués anul·lat aquesta diferencia pel sotmetiment de l'est respecte de l'oest. És probable que la situació no hagués estat diferent donat el dinamisme de la societat occidental, que es planteja el progrés científic, econòmic, social i polític sense excloure la revolució que permet avenços sobtats i significatius: la impremta, la física de Newton, la filosofia social anglesa del segle XVII i la revolució francesa, que no són possibles en les cultures de l'est impregnades pel budisme, el confucianisme i el taoisme que no permeten més que avenços evolutius i projectius pels principis que es deriven d'aquestes religions essencialment estàtiques i contemplatives.
La revolució industrial en el segle XIX i la revolució del coneixement en els segles XX i XXI, suposen avui un avenç tan significatiu d'Occident que les civilitzacions de l'est només es poden plantejar recuperar-se del seu endarreriment a partir de l'adopció i adaptació de la tecnologia, el coneixement científic d'Occident i el mimetisme respecte de la seva cultura i les seves pràctiques socials, certament amb diferències i matisos, però similars en les essències.
Això plantejaria la resposta a la pregunta de com competir per Occident en el món global interconnectat i transparent d'avui. Aquesta no és altra que en base a la ciència i al coneixement ara que la diferència entre els nivells salarials de l'est i de l'oest són encara grans i la productivitat de les empreses de l'est creix ràpidament i s'aproxima a les de l'oest.
S'hauria, doncs, de reconèixer que no són els recursos naturals o la ubicació idònia dels territoris per al comerç els que generen la riquesa de les nacions en les societats desenvolupades, sinó les seves persones a través del seus coneixement, llibertat, intel·ligència i organització social. Aquest és el plantejament que va fer el president Obama en el seu discurs sobre l'estat de la nació que senyala sense dubtes i matisos el camí cap al futur. A vegades les evidències han de ser recordades.
