Articles

No veuríem mai el sol

1.​Matí asso­le­llat. Escric, escol­tant Antònia Font. Segons alguns dia­ris fa tres dies que estic hos­pi­ta­lit­zat per una cosa de cor, les ràdios nos­tra­des ho repe­tei­xen, la TV pública, la nos­tra, ho treu sub­ti­tu­lat als bai­xos de la pan­ta­lla, i jo em trobo bé i sóc a ca meva. Com reac­ci­ono? Em faig venir un atac de cor per no desau­to­rit­zar-los? És nor­mal pen­sar que, sent com és men­tida, pot­ser els peri­o­dis­tes en qüestió ho hau­rien pogut con­tras­tar pre­gun­tant-m'ho, o és dema­nar massa? L'hos­pi­tal esmen­tat ho des­men­teix. 2. No em dic Carod com mon pare, ni Rovira com ma mare, sinó Pérez Ame­cija. Una TV espa­nyola hi dedica cinc pro­gra­mes de dilluns a diven­dres i con­clou que, en rea­li­tat, em dic Carod Rovira. 3. Vaig néixer a les Canàries en una família de llarga tra­dició mili­tar. 4. Vaig néixer a Sara­gossa. 5. Vaig néixer en un poble de la província de Terol, sense espe­ci­fi­car, i, d'aquest tri­nai­xe­ment, ma mare no en tenia ni notícia. 6. Fa dos anys que estic sepa­rat de la meva dona i ja no visc a Tar­ra­gona, sinó a Bar­ce­lona.

7. Tinc una suite per­ma­nent a l'hotel Impe­rial Tar­raco, a pocs metres de casa. Espero que doni a la mar. 8. Tinc una suite per­ma­nent a l'hotel Ducs de Ber­gara de Bar­ce­lona. El set­ma­nari que men­teix ho rec­ti­fica per ordre judi­cial. 9. A l'hotel Palace de Nova York, on mai no m'he allot­jat, tan­quen tota una planta de l'esta­bli­ment només per a mi, tot i no ser rei. El diari espa­nyol que ho publica es veu obli­gat a rec­ti­fi­car, després del cer­ti­fi­cat de l'hotel que ho des­men­teix.

10. Tinc un con­tracte amb l'hos­pi­tal de Santa Tecla de Tar­ra­gona, pel qual cobro sis mil euros men­su­als com a asses­sor cul­tu­ral. Ho anun­cia un res­pon­sa­ble (?) sin­di­cal de la UGT i, tot i que em vin­dria força bé, el seu secre­tari gene­ral el desau­to­ritza, el des­men­teix, me'n demana dis­cul­pes públi­ques i l'hos­pi­tal asse­gura que no té amb mi cap relació con­trac­tual. La premsa espa­nyola d'Espa­nya i de Cata­lu­nya hi dedica pla­nes sen­ce­res, en par­len les ràdios en tertúlies i la nos­tra ho passa en subtítols. 11. Cada mes un grup clan­destí basc m'ingressa un sou a Suïssa que riva­litza amb el de Bill Gates. L'Audi­en­cia Naci­o­nal hi envia dos fun­ci­o­na­ris. Inves­ti­guen, decla­ren que és fals, arxi­ven el cas, tots tran­quils i jo, sense paga.12. La Gene­ra­li­tat em manté un sou vita­lici, com a exvi­ce­pre­si­dent del govern, i jo sense saber-ne res...

13. Sóc pro­pi­e­tari d'un ‘spa' a les comar­ques giro­ni­nes, on inver­teixo el meu diner negre. Jo igno­rava que tingués diner i, a més, que fos negre.14. Sóc pro­pi­e­tari d'uns cellers a Aragó, on se'm veu tot sovint. 15. Tinc un xalet immens, a Mata­de­pera, al cos­tat del d'un empre­sari famós. Hi ha qui n'ha vist fins i tot els plànols. 16. Tinc un xalet a Del­te­bre. M'encan­ta­ria. 17. Tinc el xalet més gran de Vall­bona de les Mon­ges. Unes ami­gues que hi viuen jun­tes tot l'any em diuen que sí, que casa seva és la meva. 18. Tinc un xalet magnífic davant de la mar, a Eivissa. Se sap de bona font. Fóra fantàstic. 19. Tinc un gran xalet a la platja de l'Arra­bas­sada de Tar­ra­gona. 20. Tinc un apar­ta­men­tet d'estiu, a la mateixa platja. 21. Tinc un àtic a la Bona­nova, amb pis­cina, a la mateixa escala que un cone­gudíssim juga­dor del Barça. I els que ho diuen ho saben segur, segur. 22. Tinc un pis al car­rer Gan­du­xer, molt ben equi­pat. 23. Acabo de com­prar un pala­uet a Pedral­bes, per a la meva filla. Hi ha gent que l'ha vist de fora i és molt maco. Hauré d'anar-lo a veure.

Què pot fer-se davant el rumor malin­ten­ci­o­nat i la men­tida per­versa que em per­se­gueix del 2004 ençà? Tot­hom, ràdios, dia­ris, tele­vi­si­ons, pot dir el que li sem­bli, encara que no sigui cert, sense moles­tar-se a com­pro­var-ho? On és la pro­fes­si­o­na­li­tat? Cal callar davant la impu­ni­tat? Per què, un cop el mal ja està fet, el des­men­ti­ment no surt gai­rebé mai i sem­pre en un lloc mar­gi­nal? Té sen­tit, que algú hagi de des­men­tir per­ma­nent­ment les men­ti­des i hagi de viure sota sos­pita? Què pas­sa­ria si cer­tes per­so­nes voles­sin? Crec que el títol de l'arti­cle ja en dóna alguna pista... Llàstima, però, que no sigui veri­tat, perquè amb mitja dot­ze­neta d'aques­tes men­ti­des ja tin­dria la vida resolta i sense hipo­teca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.