Articles

ca montes

Votar

Ens roben,
se'ns riuen
a la cara i ens manipulen
sense vergonya

Demà tor­nem a tenir una opor­tu­ni­tat de can­viar algu­nes coses. No coses grans o immen­ses, és cert, però no per això menys­pre­a­bles. Can­viar d'alcalde, per exem­ple, no arre­gla el món però pot fer més habi­ta­ble la ciu­tat. Can­viar de pre­si­dent no solu­ci­ona els pro­ble­mes però ens dóna un res­pir, ni que siga.

Una de les desgràcies de la nos­tra democràcia és que ens hem acos­tu­mat a votar més a la con­tra que no a favor. Sem­bla que acla­pa­rats com som per un sis­tema tan poc dúctil, només la reacció ens per­met un cert marge de con­fiança. No és nou, això, ni pri­va­tiu nos­tre. Gore Vidal va fer famosa aque­lla defi­nició segons la qual la democràcia és allò tan avor­rit en què es fan mol­tes elec­ci­ons molt cares amb can­di­dats inter­can­vi­a­bles que no valen per a res. Aquests dies els xiquets acam­pats en les pla­ces de mol­tes de les nos­tres ciu­tats ens ho tiren a la cara amb aque­lla supèrbia juve­nil tan atrac­tiva. 

I sí, és veri­tat tot això i més.  Més encara en la nos­tra esqui­fida democràcia, que deu ser de les de més baix nivell mun­dial. Però per quin motiu hauríem de des­a­pro­fi­tar l'opor­tu­ni­tat? Per què hauríem de renun­ciar a un vot que ens per­metrà ni que siga opi­nar?

Sobre­tot tenint en compte que en aquest país les opci­ons són tan­tes i tan vari­a­des. Hi ha llocs on només pots votar blanc o negre –aque­lla situ­ació que el PSOE i el PP esti­ma­rien com a per­fecta. Ací, no. Ací hi ha de tot i en tota mena de dosis. Enri­quim, doncs, ajun­ta­ments i governs. Fem-los al més plu­ral pos­si­ble i collem-los ales­ho­res, a tots ells, amb la pressió de la soci­e­tat civil.

Estan pas­sant mol­tes coses arreu d'Europa, amb Islàndia com a pro­ta­go­nista d'algu­nes de les més insòlites i cri­da­ne­res. Estan pas­sant coses arreu del món que dei­xen la crítica tra­di­ci­o­nal al sis­tema gai­rebé en càndida. Ens roben, se'ns riuen a la cara, ens pro­hi­bei­xen deci­dir o ens mani­pu­len sense ver­go­nya. És cert. Però també ho és que seguim ací i que seguim comp­tant. No tant com voldríem cada dia, però pre­ci­sa­ment demà comp­tant com no comp­tem cada dia. Som-hi, doncs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.