Mercat electoral

És evident que una part important de la clatellada municipal i autonòmica que els electors han clavat als socialistes és conseqüència d'unes retallades socials que han existit encara que Rodríguez Zapatero tingui les penques de qualificar de bellacos els que ho afirmen. I com que aquestes retallades les van fer per tenir contents els que mouen els mercats financers, la lògica indica que aquests haurien d'estar contents perquè la derrota socialista és un indicador que es fa el que demanen. Doncs no, resulta que ahir al matí, mentre els socialistes encara somicaven, la borsa baixava, i pujava la prima de risc del deute públic espanyol. ¿Resulta, doncs, que els mercats haurien preferit que no guanyés el PP? Segons alguns analistes, sí, però no pas perquè el PSOE sigui més dòcil sinó per la por que amb el canvi comencin a sortir dèficits ocults a governs autonòmics i ajuntaments. Una explicació que no convenç, ja que si hi havia sospites que el dèficit és superior al declarat, la famosa prima de risc hauria pujat abans de diumenge, amb independència dels resultats electorals. Altres analistes suggereixen que la prima de risc del deute puja no perquè el PSOE baixa sinó perquè es castiga una incertesa que només desapareixerà quan es convoquin eleccions generals anticipades. Incertesa? ¿Quina, si l'únic que hi ha de cert sobre aquesta crisi de mai acabar és que a remolc dels mercats financers hi van el PSOE, el PP... i CiU, que ja parla de donar suport a una moció de censura si Rodríguez Zapatero no s'afanya a fer més reformes com la de la negociació col·lectiva.