Un foc que ningú no s'atreveix a encendre

Hem començat a viure una etapa diferent: manifestacions de ciutadans indignats; mirades pessimistes dels mercats internacionals cap a Espanya; desorientació del PSOE després de la patacada de diumenge; autocrítica dels partits d'esquerres catalans, i tot un seguit de canvis de mentalitat a les institucions que fan preveure que viurem uns moments diferents.

La repercussió electoral del 22-M ha estat de tal magnitud que ens permet preguntar-nos si la classe política ha entès el missatge ciutadà. Segur que han entès que s'ha de fer alguna cosa, tot i que de moment tots els partits tenen dubtes sobre la necessitat de fer foc nou. Hi ha dubtes, per exemple, sobre si calen eleccions generals a l'octubre o novembre. El soroll que s'està produint sobre un avançament electoral té lògica. Hi hauria saba nova per afrontar la situació. Tot i que és ben curiós que els partits, en veu baixa, manifestin dubtes sobre si realment volen avançar-les.

El PSOE, perquè encara no té candidat ni, com aquell qui diu, secretari general. Autodescartada Carme Chacón, el comitè federal de demà presenta moltes incògnites. El cap de cartell podria ser Rubalcaba o un tapat: el lehendakari Patxi López? Diuen que hi podria haver sorpresa. És una cara solvent per a la parròquia socialista, però, podria guanyar? Qui respira davant la possibilitat que no hi hagi primàries és el PSC. Sense Chacón en la lluita, un problema menys per afrontar-ne la renovació, que no serà precisament fàcil.

És difícil entendre la pressa del PP. Els podria anar millor que Zapatero acabés les reformes econòmiques i laborals. És més que probable que Rajoy guany a l'octubre, però també ho faria al març i es trobaria feina feta.

També té dubtes CiU. El govern de la Generalitat s'està estrenant i pot mantenir distancies amb el PSOE i el PP. Una nova aritmètica parlamentària podria fer que CiU hagués de posar-se d'una manera o altra a les mans del PP.

I ERC s'haurà de recompondre al setembre i, en aquest trànsit, li seria ben difícil mantenir tres diputats a Madrid.

El missatge ciutadà és “foc nou”, però aquest és un foc que ara per ara ningú s'atreveix a encendre. S'ha complicat bastant posar la cara al cartell electoral.