NOMS PROPIS
Guardiolisme i Mourinhisme
1. Barça i Madrid
Totes les estructures de clubs tan grans com ara el Barcelona i el Real Madrid són molt complicades. Si parlem de l'àrea esportiva, també. La teoria diu que el president ha de nomenar un director esportiu (tota la vida se n'ha dit secretari tècnic) del seu estil i, entre tots dos, decidir la política esportiva de l'entitat. A partir d'aquí, s'ha d'escollir un entrenador per al primer equip que accepti aquestes condicions prèvies. Excel·lent plantejament que, sovint, és pura ficció. La gran personalitat dels entrenadors que s'han d'escollir per portar aquests grups de jugadors tan complicats i la gran responsabilitat de guanyar títols dificulta tant la missió que gairebé sempre la idea acaba prostituïda. És bàsic, en aquest sentit, el tarannà del president i també de l'entrenador.
2. Guardiola
El tècnic del Barça és fill d'una manera de fer. Va créixer i s'està fent vell sota la mateixa cultura futbolística, la que va instal·lar Johan Cruyff a partir de l'any 1988 i la que va reforçar Joan Laporta arriscant-se amb l'elecció de l'actual entrenador del club (rebutjant l'opció favorita de la majoria, José Mourinho). El Barça va saber organitzar-se i, més enllà de les tensions del dia a dia, les relacions Txiki-Pep van ser extraordinàries. Parlaven el mateix llenguatge. Com ara amb Zubizarreta. El president, Sandro Rosell, va entendre que la continuïtat del model no mereixia més debat. Guardiola és culer, s'estima el club, entén (potser el que més) la idea i ha demostrat que la feina ben feta garanteix l'èxit. El Barça treballa per guanyar avui i també demà.
3. Mourinho
Abans-d'ahir Florentino Pérez va fer fora el seu director general, Jorge Valdano. Disfuncions, se'n diu ara. L'argentí no s'entén amb l'entrenador perquè no hi ha hagut coherència en la presa de decisions. Una vegada més, els resultats del primer equip. De la idea original (recordeu, Zidanes y Pavones), no en queda res. La primera etapa de Pérez en la presidència va acabar malament i la segona, sens dubte, finalitzarà com el rosari de l'aurora. No tenir cap altre projecte que el resultat de diumenge és menjar pa avui i passar gana l'endemà. Mourinho entrena el CF Mourinho i totes les seves mirades van dirigides a entrenar jugadors de rendiment immediat, o sigui, de certa edat i, per tant, que no siguin del planter. Entrena amb un model físic que crema futbolistes en cicles curts (posem per exemple el Chelsea i l'Inter), però a ell li és igual: en el següent cicle ja no hi serà. Jorge Valdano sobrava. I vés a saber si també sobren els comentaris d'Alfredo Di Stéfano al Marca. L'any que ve, o hi ha títols grans o Florentino sortirà en globus. Podem preparar-nos pel soroll que patirem...
4. Futbol de base
En el futbol formatiu no cal esperar l'any que ve. Ja tenim soroll. Com cada maig. El Barça es queixa que l'Arsenal li pren jugadors; l'Espanyol, que el Barça li'n roba; el Damm, que l'Espanyol li n'agafa; el Júpiter, que li'n pren el Damm, i el Poble Nou, que pateix el Júpiter. I així en cada comarca, ciutat, poble, vila... La llei superior protegeix el menor, però els clubs fan valer el seu interès i juguen amb la legislació de la manera que els interessa. És a dir, que avui poden reclamar judicialment una compensació i demà robar un nen al veí. Hipocresia total en totes les direccions. Mala peça al teler. Una llàstima.