Democràcia

Ens hi hem passat setmanes. Setmanes i setmanes escalfats per lloances a la democràcia. Que si tomba, que si gira i, com que no som als USA, ens hem estalviat allò de l'Abraham Lincoln. El govern del poble, en el poble, per al poble. Però, glopejant o fent gàrgares no hi ha bitxo que no n'hagi parlat, sigui amb els queixals de la dreta, sigui amb els de l'esquerra.

Però ningú no ho ha dit. Germans, la democràcia, fruita sempre somniada pels homes, de debò no ha existit mai.

Fins i tot Marx ho accepta. Els gremis medievals eren democràcia pura. Ben cert. Però se la feien a colles tancades, el gremi dels sabaters no pensava en el dels boters. I cap d'ells no pensava en el conjunt de la ciutat.

Gairebé en el mateix temps, la colla de normands que conqueriren Islàndia, Groenlàndia i deixaren restes de vaixells als llacs nord-americans també eren una democràcia. M'hi torno. Però closa als guerrers.

Totes les formes de govern que se'n volen dir només són aproximacions, més o menys reeixides de democràcia. Així fou l'atenesa del temps de Pericles. Però, parem el carro. La democràcia atenesa, amb la República i el Polític de Plató i què més vulgueu d'encotillat, va condemnar Sòcrates a mort. Aquell bon home no creia que els homes fóssim dolents, només som ignorants. Aquest era un demòcrata de debò, fins a fer-se'n la pell, acceptant les lleis d'Atenes que el condemnaren a mort. Mentre havia de reconèixer com en foren d'inics els seus jutges.

Però toquem a casa. He fet revolts perquè no m'hi vull embardissar. Això que tenim no és allò del Lincoln, el poder del poble. Per dir-ho clar, som a una partitocràcia. Hem de votar llistes closes dels partits, llistes on, dit sigui amb perdó, hi ha més d'un besaroca.

Tocant a casa mateix. Bufa, no ens enganyem. Els qui ens rataren l'Estatut en aquell tribunal que li diuen Constitucional veien Espanya com la veia aquell dels quaranta anys. Només que hi posen vaselina.

Això sí, quan en toquen d'aquestes van “todos a una”, mentre els nostres s'espinyen per carallotades. Covards amb els forans, a casa ens barallem com rates de claveguera.