Articles

Democràcia

Ens hi hem pas­sat set­ma­nes. Set­ma­nes i set­ma­nes escal­fats per llo­an­ces a la democràcia. Que si tomba, que si gira i, com que no som als USA, ens hem estal­viat allò de l'Abra­ham Lin­coln. El govern del poble, en el poble, per al poble. Però, glo­pe­jant o fent gàrga­res no hi ha bitxo que no n'hagi par­lat, sigui amb els quei­xals de la dreta, sigui amb els de l'esquerra.

Però ningú no ho ha dit. Ger­mans, la democràcia, fruita sem­pre som­ni­ada pels homes, de debò no ha exis­tit mai.

Fins i tot Marx ho accepta. Els gre­mis medi­e­vals eren democràcia pura. Ben cert. Però se la feien a colles tan­ca­des, el gremi dels saba­ters no pen­sava en el dels boters. I cap d'ells no pen­sava en el con­junt de la ciu­tat.

Gai­rebé en el mateix temps, la colla de nor­mands que con­que­ri­ren Islàndia, Gro­enlàndia i dei­xa­ren res­tes de vai­xells als llacs nord-ame­ri­cans també eren una democràcia. M'hi torno. Però closa als guer­rers.

Totes les for­mes de govern que se'n volen dir només són apro­xi­ma­ci­ons, més o menys reei­xi­des de democràcia. Així fou l'ate­nesa del temps de Peri­cles. Però, parem el carro. La democràcia ate­nesa, amb la República i el Polític de Plató i què més vul­gueu d'enco­ti­llat, va con­dem­nar Sòcra­tes a mort. Aquell bon home no creia que els homes fóssim dolents, només som igno­rants. Aquest era un demòcrata de debò, fins a fer-se'n la pell, accep­tant les lleis d'Ate­nes que el con­dem­na­ren a mort. Men­tre havia de reconèixer com en foren d'inics els seus jut­ges.

Però toquem a casa. He fet revolts perquè no m'hi vull embar­dis­sar. Això que tenim no és allò del Lin­coln, el poder del poble. Per dir-ho clar, som a una par­ti­tocràcia. Hem de votar llis­tes clo­ses dels par­tits, llis­tes on, dit sigui amb perdó, hi ha més d'un besa­roca.

Tocant a casa mateix. Bufa, no ens enga­nyem. Els qui ens rata­ren l'Esta­tut en aquell tri­bu­nal que li diuen Cons­ti­tu­ci­o­nal veien Espa­nya com la veia aquell dels qua­ranta anys. Només que hi posen vase­lina.

Això sí, quan en toquen d'aques­tes van “todos a una”, men­tre els nos­tres s'espi­nyen per cara­llo­ta­des. Covards amb els forans, a casa ens bara­llem com rates de cla­ve­guera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.