Energia

La nos­tra existència té múlti­ples àmbits d'anàlisi si volem judi­car-la. No n'hi ha cap que s'hagi de menys­te­nir perquè som polièdrics, però n'hi ha que tenen un pes més deter­mi­nant a l'hora d'ana­lit­zar la nos­tra evo­lució, el recor­re­gut que hem fet. Un d'aquests que for­men el paquet de bàsics és la uti­lit­zació que fem de les nos­tres ener­gies. Perquè som ener­gia, aquest és el nos­tre com­bus­ti­ble i com la cana­lit­zem marca les nos­tres vivències. Hi ha qui s'entesta a inver­tir aquest vigor, ja sigui per des­co­nei­xe­ment, per covar­dia o per tos­su­de­ria, en el sen­tit con­trari del que li con­vin­dria i aquesta acti­tud li acaba gene­rant unes dis­fun­ci­ons que deri­ven en una amar­gor per­sis­tent. Hi ha també qui aboca un alt tant per cent de la seva potència en assump­tes que vital­ment són secun­da­ris, clara­ment acces­so­ris i que després està gai­rebé eixut quan toca fer front als rep­tes estruc­tu­rals de l'existència. En aquesta esce­nari és molt pro­ba­ble que en les deci­si­ons que esde­ve­nen claus tin­guin molts números per esco­llir l'opció incor­recta. O de no saber inter­pre­tar amb encert quan arriba el final d'una etapa i s'ha de pren­dre una nova direcció o per­se­ve­rar en el camí que s'ha esco­llit.

La manera més cohe­rent de cana­lit­zar la nos­tra ener­gia és pri­o­rit­zar la reflexió abans de l'acció, raci­o­na­lit­zar-ne la des­pesa i alli­be­rar-nos d'esque­mes men­tals i inèrcies que ens enco­ti­llen per fer una aposta ade­quada al nos­tre per­fil. Això no garan­teix l'èxit, però sí que ens evi­ta­ria remor­di­ments i retrets i ens que­da­ria una mica d'aquesta ener­gia per trans­for­mar-la en la satis­facció del que ho ha fet el millor que ha sabut.