Una nova València

Els resultats electorals de diumenge al País Valencià són l'inici d'un canvi. No és encara el que molts voldríem, però la notícia que el PP ha guanyat un diputat no hauria de servir per a amagar dos detalls molt esperançadors: que s'inverteix la tendència i els populars perden vot, i que Compromís emergeix amb una força que el nacionalisme valencià no havia tingut mai.

És cert que Camps pot dir que té un diputat més que no tenia. Però la realitat és que la polèmica llei d'Hondt permet molts maquillatges, i així, al PSOE, perdre 150.000 vots li ha costat perdre cinc escons –pam amunt pam avall, un escó cada 30.000 vots– i, en canvi, el PP n'ha perdut 70.000, que són quatre punts de percentatge, i en comptes de perdre'n dos n'ha guanyat un.

Més enllà de la matemàtica electoral, però, és un fet que el PP perd vot especialment a la ciutat de València, on aconsegueix un regidor menys i baixa en tots els districtes de la ciutat. En les municipals, perquè en les eleccions a Corts Camps encara queda pitjor i tot. I aquesta pèrdua de vot té, a més, el contrapunt de l'ascens d'Esquerra Unida i sobretot de Compromís, la coalició nacionalista que engloba el Bloc, Iniciativa i els Verds. Des de l'inici de la democràcia el PSOE ha fet de tap del nacionalisme al País Valencià. De totes les maneres possibles. També pactant una barrera del cinc per cent del vot com a condició d'accés al Parlament que fins diumenge semblava un mur altíssim.

Però de sobte ha estat suficient que la gent s'adone que el PSOE ja no és un partit útil per a res, i aquest mur notable l'han botat amb una esfereïdora agilitat. Compromís, que per exemple mai no havia entrat a l'Ajuntament de València, s'hi ha plantat amb un gens menyspreable deu per cent del vot. I això no pot fer res més que créixer. Amb la qual cosa el País Valencià real començarà a ser visible, també, en les institucions. Un gran descans, ni que siga perquè durant dècades hem hagut d'explicar que això que es veia a les Corts no era el que existia realment al carrer.