Articles

“Engagez-vous!”

“Els programes electorals d'una sola pàgina (siguin pro independència o antiimmigració) són els que cremen més ràpidament en la foguera de l'oblit”

La pèrdua del poder és el prin­ci­pal motor del canvi en els par­tits polítics. Més enllà del que alguns inge­nus vul­guin creure, els par­tits són això: màqui­nes de poder. I segons la seva eficàcia en l'obtenció del poder se'n mesura l'èxit. O el fracàs. Exem­ples: un PSOE que ja fa olor d'opo­sició està vivint la pit­jor crisi de lide­ratge i pro­grama polític des del pri­mer post­fe­li­pisme de Joaquín Almu­nia. Al PSC no saben què ofe­rir als seus elec­tors, ni quins líders els han de diri­gir. Bus­quen alguna cosa més que arbi­trar en la seva perenne dis­cussió interna sobre les dues ànimes (cata­la­nista i espa­nyo­lista). Esquerra Repu­bli­cana passa uns moments deli­cats després d'un cicle de der­ro­tes elec­to­rals i –encara més dolorós– de l'arxipèlag d'orga­nit­za­ci­ons i movi­ments en què s'ha con­ver­tit la base social que li havia donat suport durant els pri­mers anys de la dècada pas­sada. I encara un refe­rent estran­ger però pro­per: els soci­a­lis­tes fran­ce­sos viuen el seu via­cru­cis par­ti­cu­lar després que l'escàndol de Domi­ni­que Strauss-Kahn hagi pro­vo­cat la deca­pi­tació del seu més que pro­ba­ble cap de car­tell en les pro­pe­res elec­ci­ons pre­si­den­ci­als. ¿Hi ha espe­rança per a aquests par­tits i –encara més impor­tant– per a les idees i grups soci­als que repre­sen­ten? La res­posta és clara: sí. Tri­ga­ran més o menys a refer-se del mal tràngol; i els més ràpids a recu­pe­rar-se seran els que faci­li­tin que els millors d'entre els seus qua­dres es facin càrrec del par­tit i en posin al dia els postu­lats ideològics.

Els par­tits polítics roman­dran perquè, com escri­via el pen­sa­dor italià Anto­nio Gramsci –un dels teòrics més reco­ne­guts del segle XX sobre les orga­nit­za­ci­ons polítiques–, “són l'única eina que té alguna pos­si­bi­li­tat d'asso­lir la con­se­cució pràctica d'una ide­o­lo­gia política”. Tras­lla­dat a refe­rents cata­lans, també Jaume Bal­mes i el nou­cen­tisme defen­sen la neces­si­tat d'orga­nit­za­ci­ons for­tes per poder tirar enda­vant pro­jec­tes polítics, reli­gi­o­sos o cul­tu­rals. No sé què pen­sa­rien Gramsci, Bal­mes o els nou­cen­tis­tes si veies­sin l'exci­tació de les acam­pa­des de les últi­mes set­ma­nes dels “indig­nats” a la plaça de Cata­lu­nya. No sé com veu­rien la soci­e­tat líquida en què vivim avui, en què els movi­ments de pro­testa s'expres­sen en forma de pla­ta­for­mes, mani­fes­ta­ci­ons con­tra sentències del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, ona­des de referèndums per la inde­pendència, pro­li­fe­ració de petits par­tits locals i naci­o­nals amb un sol mis­satge, i sense capa­ci­tat d'arti­cu­lar un dis­curs cohe­rent sobre el tipus de soci­e­tat en què vivim. El vent sem­bla que s'ha empor­tat l'espe­rit del 10-J; i els pro­gra­mes elec­to­rals popu­lis­tes d'una sola pàgina (siguin pro inde­pendència o antiim­mi­gració) són els que cre­men més ràpida­ment en la foguera de l'oblit.

El que sí que sé és què pensa Stéphane Hes­sel, l'autor del lli­bre Indig­nez-vous! i ins­pi­ra­dor de molts d'aquests movi­ments de pro­testa. Al final de l'entre­vista que li vaig fer per a un tele­notícies de TV3, ara ja fa dos mesos, em va dir: “No n'hi ha prou amb la indig­nació, després ha de venir el com­promís”. I em va rega­lar el seu segon lli­bre: Enga­gez-vous!, en què explica com són necessàries les orga­nit­za­ci­ons soci­als –i els par­tits polítics!– per vehi­cu­lar les res­pos­tes con­cre­tes als motius de la nos­tra indig­nació. També em va reco­ma­nar el lli­bre d'Edgar Morin La via, que ben aviat estarà dis­po­ni­ble en català i en què s'explica amb molt més detall com només a través de la par­ti­ci­pació en tots els àmbits polítics es poden can­viar real­ment les coses. A la deca­dent Europa encara li corre sang per les venes i és capaç de reac­ci­o­nar al car­rer. ¿Sabrà ara arti­cu­lar una manera eficaç de por­tar a terme les seves idees? Els par­tits polítics ser­vei­xen per a això.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.