El declivi de l'home públic

L'estampa d'un home detin­gut, emma­ni­llat, se'm repe­teix a la retina. La imatge d'un home de pes, cor­pu­lent, gras, avançant escor­tat per poli­cies a banda i banda del pla­neta que ens rebo­ten càmeres i fotògrafs. Tant en un cas com en l'altre, la ciència s'ha posat al cos­tat de la justícia. Les pro­ves d'ADN han ser­vit per engar­jo­lar tant Domi­ni­que Strauss-Kahn com Ratko Mla­dic. I és clar que tots dos s'han de sot­me­tre a la deter­mi­nació dels tri­bu­nals, i per delic­tes ben dife­rents. El cer­vell del geno­cidi de Sre­bre­nica, n'ha dei­xat mol­tes pro­ves: ano­tava en una pila de lli­bre­tes la seva topo­gra­fia del ter­ror. L '11 de juliol del 95 i els cinc dies poste­ri­ors va come­tre el crim dels crims. Va matar 8.000 civils musul­mans des­ar­mats. Aquesta matança, la més gran que s'ha comès a Europa després de la Segona Guerra Mun­dial, no des­llu­eix el currículum de Mla­dic.

Aquest gene­ral ser­bo­bosnià, amb Rado­van Karad­zic com a ànima política, és també el res­pon­sa­ble del setge de Sara­jevo, que es va per­llon­gar durant qua­tre anys, va pro­vo­car 12.000 morts i 50.000 ferits. Sara­jevo en mans dels franc­ti­ra­dors, que no dei­xa­ven cap lloc segur. I que van forçar un cop més una situ­ació extrema del segle XX: una soci­e­tat urbana que s'ha de trans­for­mar en pobla­dora d'una ciu­tat sota terra. I encara la vio­lació de dones i de nenes. Reco­ne­guda per pri­mer cop com a arma de guerra, i eina de neteja ètnica, després de les vio­la­ci­ons mas­si­ves de Foca, i Grba­vica. La detenció de Mla­dic podria aca­bar obrint la porta euro­pea de la Sèrbia pene­dida.

La porta de l'habi­tació de DSK al Sofi­tel de Nova York tanca, en canvi, la seva cursa pública. En el seu declivi, ha que­dat des­pen­jat del somni pre­si­den­cial francès, i de la direcció econòmica del món. La seva víctima, quan encara falta el judici, és una cam­brera musul­mana, per bé que en aquest cas l'asset­ja­ment no feia dis­tinció de cre­en­ces. Domi­ni­que no és cap geno­cida, encara que es mogui com Mla­dic, con­vençut que a ell no el toca­ran. Tenen la impu­ni­tat de l'egòlatra. Tenen vides pri­va­des dis­tor­si­o­na­des, vides públi­ques anul·lades.