Rubalcaba

Després del Bambi, la guineu. Aquesta sembla ser la consigna a can socialista quan escullen una persona com tu per mirar de remuntar en les enquestes i en els mercats. Segurament és la resposta més raonable a la situació actual, agreujada pel bonisme i la frivolitat que encarna Zapatero. Si es tracta de posar-hi cervell, no en veig un altre de millor. El primer cop que et vaig sentir ja ho vaig pensar: “Quin paio més intel·ligent”, em vaig dir. I el temps ho ha anat certificant.

El cas és que d'intel·ligència te'n caldrà molta, Alfredo Pérez Rubalcaba, i dubto que en tinguis prou amb això. Un 20% d'atur, la indignació al carrer i el descrèdit financer no es combaten només amb cervell. Bé, per descomptat que és millor posar-ne que treure'n, però cal una mica de sort, complicitat internacional, pactes socials, consens, etc. I a l'hora d'afrontar aquests envits, de vegades són precisament els llestos els que volen ser massa espavilats.

Una fura fent de secundari sempre és apreciada, una fura fent de protagonista no sol acabar bé. La gent prefereix que els cervells es quedin una mica a l'ombra, i que els cossos ufanosos, per més que siguin curtets de gambals, figurin al cartell principal. No, no t'estic dient que rectifiquis i et col·loquis a remolc de la Carme Chacón. Només et recomano que, si vols fer front al Partit Popular i a la crisi i al desastre que et tocarà entomar, hauràs de ser persona i mostrar alguna emoció, fins i tot algun somriure. De res, home. Al servei del desvalgut.