CRÒNICa d'ambient
Wayne Rooney i Rafa Nadal, esportistes
Wayne Rooney és un gran jugador futbol. Rafa Nadal és un tennista prodigiós. Tots dos, a més, són dos esportistes meravellosos. Una cosa no té veure necessàriament amb l'altra. Per una part estem parlant d'un talent especial, d'una habilitat destacada, d'unes dots superiors per practicar el seu esport. Després, parlem de qualitats humanes aplicades a la pràctica esportiva. Rooney i Nadal, cadascun amb les seves circumstàncies, destaquen en els dos aspectes. Però no passa sempre en el cas d'esportistes de primera magnitud mundial que el seu comportament serveix d'exemple. L'esportivitat de Rooney i de Nadal els converteix en figures especials. N'hi ha més, és clar, però tampoc és que n'hi hagi tants. I en els últims dies hem tingut mostres d'esperit esportiu de tots dos que val la pena remarcar.
En el Barça ara es parla molt de valors. Fins i tot la marca esportiva oficial n'ha fet l'eslògan El valor de tenir valors. Està molt bé tenir-ne, tot i que sóc dels que pensen que com més valors es tenen menys es proclamen. En qualsevol cas, el que satisfà més és que ho valorin els rivals. Com va fer Alex Ferguson després de la final. O Wayne Rooney abans-d'ahir. I com a espectadors i aficionats a l'esport, també és una satisfacció que els grans esportistes, a més de fer-ho bé i guanyar, també sàpiguen perdre, i tant en un cas com en l'altre transmetin alguna cosa més enllà de l'espectacle esportiu. És el cas, com pocs altres, de Rafa Nadal.
WAYNE ROONEY.
Rooney, també és cert, és més aviat entremaliat, per dir-ho d'alguna manera, en la seva vida particular. Por ser com vulgui, només faltaria, però això és perfectament compatible amb el fet de ser un gran esportista de cap a peus.
RAFA NADAL.
La manera com Nadal s'ha agafat i ha reaccionat a la pressió de Djokovic, tant a la pista com a fora, l'honora un cop més. No busca excuses i s'estrena més que mai per millorar. No s'amaga ni dissimula. Dóna la cara. I està preparat per tornar a guanyar però també per si ha arribat l'hora de perdre. Però que ningú el doni per vençut.