Com pitjor, millor?
Alguns dels dirigents del PSC a Mataró, amb la pèrdua del govern local estan actuant amb un excés d'arrogància i manca d'autocrítica, com si ells no fossin responsables dels mals resultats. L'estratègia que defensen, en un moment de greu crisi econòmica, és fer tot el possible per aconseguir que els guanyadors fracassin tot just comencin a governar, posant pals a la roda des del primer dia. Hi ha darrere d'aquesta posició més venjança personal que intel·ligència política. És la vella estratègia que com pitjor, millor. Per sort, no tots ho veuen igual. Hi ha qui té la impressió que una decisió així els pot portar a la marginalitat i a la pèrdua de centralitat. La racionalitat d'una posició que vulgui tenir recorregut no depèn només d'estar en el govern o a l'oposició, però es mostra més maduresa si se sap evitar que el guanyador faci pactes exclusivament amb aquells amb qui els socialistes es disputen bona part del seu electorat, tal i com dels resultats es dedueix. Els partidaris de la primera opció, més que en solució, volen convertir-se en part del problema. Els partidaris d'evitar la batussa o el bloqueig saben que l'alternativa es construeix partint d'allò que ara demana la gent. Estabilitat per sortir de la crisi que no faci inviable la possibilitat de ser l'alternativa de demà. No els aniria millor encetar el camí de la renovació, la transparència, el diàleg, l'acord i el pacte?
