Cogombre

Et devem un homenatge de fa temps, estimada cucurbitàcia, i ara ens ha arribat l'ocasió servida en safata de crisi. Per si no en tinguessis prou amb les estretors generals de l'economia, ve una ministra alemanya i s'inventa que tu, pobra criatura del regne vegetal, ets la causant de no sé quantes indigestions i defuncions. Per fortuna, al final hem vist que es tractava de l'enèsima injustícia contra la teva noble i allargassada figura. Esperem que la Unió Europea i les autoritats més elevades ho compensin amb escreix.

Els teus problemes són antics. Arrenquen amb la forma, sempre usada i manipulada per a les més malèvoles insinuacions lúbriques. I continuen amb el nom, que si bé en català és prou inofensiu, en la seva versió castellana condueix als abusos més exagerats en contra teu. Des del “más alto que un pino, más tonto que un...” fins al “me importa un...”, tot va sumant en el teu descrèdit. I com que des de fa molts anys el teu nom en català, cogombre, s'ha vist negre per lluitar contra els atractius del pepino, doncs tot això que hem patit.

Ara les més variades associacions horteres, vull dir hortofructícoles, amb el suport de les institucions implicades, han endegat una campanya de restitució del teu bon nom. Ja era hora, perquè la cosa clamava al cel. I si el tema ens fa riure, apropem-nos a la versió alemanya del conflicte vigent, que allà han batejat com el Gürkenkrieg. Què, ara què me'n dius, és seriosa la cosa o no? Val la pena defensar-te a capa i espasa o despistem un altre cop?