El nom

Un dels moments més interessants i divertits d'escriure una novel·la és el de triar el nom dels personatges. No té gaire a veure amb el fet de decidir el nom per a un fill o filla. En aquest cas, és probable que els únics criteris de selecció siguin la sonoritat del nom, la seva originalitat i, en el millor dels casos, que lligui bé amb el cognom. Potser també hi intervé la tradició familiar o la moda del moment. També hi ha gent que ret homenatge al seu poeta o músic preferit triant-ne el nom de pila per al seu fill. En qualsevol d'aquests casos, no sabem si el nom que finalment hem escollit agradarà al nadó que el rep quan es faci gran. O, més important encara: no sabem si li escaurà. Si li posem Arnau o Guifré serà valent com un heroi? Si es diu Julieta serà romàntica? Per què coneixem més Abels que Caïms? En el moment de triar el nom per a un personatge de ficció juguem amb clar avantatge: l'autor sap d'entrada quina és la personalitat de qui rebrà el nom. Busquem noms originals i de sonoritat rotunda per als personatges forts, i noms delicats i musicals per als personatges més sensibles. De vegades, passem dies i dies rumiant abans de prendre la decisió, triem el nom, comencem a escriure i, unes quantes desenes de pàgines més endavant, ens adonem que aquella protagonista rebel i solitària no es pot dir, de cap de les maneres, el nom que havíem triat per a ella. El personatge rebutja el nom i ens diu amb claredat que no fa per a ell o per a ella. Aleshores, un altre nom, d'aquells que queden amagats, que no hi pensem, apareix allà al fons, entre la calitja, i es va imposant. I quan la decisió està presa, cal argumentar-la: “Es deia Aloma perquè un oncle de la seva mare ho havia volgut. Era un home estrany que tothom respectava i que havia envellit tot d'una, tancat a casa, amb una manta damunt dels genolls. Llegia Llull en havent sopat. (…) Llegia: «Les condicions totes que Evast desitjava en sa muller, eren en Aloma, i aquells qui cercaven muller per a Evast segons sa voluntat, foren certificats de les bones costumes de Aloma». En sortir de l'església, un cop la cerimònia acabada, va dir: -He deixat que els padrins fessin el que volguessin i la criatura es diu Àngela, Rosa i Maria; jo sempre li diré Aloma. És un nom bonic i la primera cosa que una noia necessita és un nom bonic”.