Dijous a les set

Dijous a les set de la vesprada milers de persones es concentraran a la plaça de la Mare de Déu de València, als serveis territorials d'Educació d'Alacant i a la Casa dels Caragols de Castelló. Seran la punta de l'iceberg de l'enorme protesta que creix al País Valencià contra l'anunci fet pel conseller Font de Mora en el sentit que vol fer desaparèixer les anomenades línies en valencià, és a dir, els centres escolars que fan l'ensenyament en català. Sembla, i espere que siga així, que hi haurà una manifestació també a la mateixa hora a Barcelona i a Palma.

I dic que espere que siga així perquè m'agradaria que s'entenguera que aquesta no és una agressió més contra els valencians, una agressió davant la qual la resta dels catalanoparlants poden mantenir-se indiferents, ni que siga tristos. No. La voluntat política d'eliminar l'escola en català no coneix fronteres autonòmiques ni respon de cap manera a una suposada autonomia valenciana, no és un pla contra els valencians específicament. Les ordres vénen de dalt, de la FAES. 

Perquè som al davant d'una estratègia d'abast estatal, dissenyada al detall pel Partit Popular amb la voluntat explícita d'eliminar arreu la diferència lingüística i nacional. La van implantar a Galícia primer i la volen implantar ara tant al País Valencià com a les Illes, en aquesta legislatura mateix. I que ningú no es cride a l'engany: al darrere vindrà també el Principat. De moment l'ataquen des dels tribunals, però només perquè la situació política els deixa molt poc marge de maniobra. Tanmateix, si poden, i quan puguen, tot arribarà. 

Contra aquesta estratègia unitària per part d'ells hauríem de reaccionar units. Tots nosaltres. No fer-ho seria simplement suïcida, quan ells sí que tenen al cap un pla complet, integral, contra tots.  Per això la cita de dijous serà important. A Castelló, a València, a Alacant. Però també a Barcelona.