Articles

Els cosins de Zumosol

“Sempre és més fàcil enriquir-se allà on
no hi ha mercat lliure
i plena competència”

Hi ha dies en què la frenètica evo­lució de l'actu­a­li­tat no és propícia al comen­tari de caràcter gene­ral i panoràmic i, més aviat, inclina a la visió episòdica, dis­persa i de mis­cel·lània. A escala glo­bal, per exem­ple, es fan ser­vir els símils més il·lus­tra­tius pos­si­bles per des­criure la situ­ació. En ter­mes de ter­ratrèmols, es fa ser­vir la imatge de les rèpli­ques per avi­sar dels perills que de cara a un futur imme­diat encara ens que­den, a part d'una even­tual pluja radi­o­ac­tiva poste­rior. Se'ns explica també que, pel que fa al sec­tor immo­bi­li­ari, ja s'ha produït la recai­guda, és a dir, el pronòstic del dou­ble dip. I, cer­ta­ment, als EUA, per pri­mera vegada en 30 anys, la mit­jana de paga­ments en con­cepte de llo­guer d'habi­tat­ges ha superat la dels paga­ments d'hipo­te­ques. Sem­bla, doncs, que quan l'eco­no­mia es queda en punt mort, com els motors, són els qui com­pren o poden com­prar per llo­gar els qui en resul­ten bene­fi­ci­ats. Diu, però, el pro­fes­sor Niño Becerra que els governs només es dedi­quen a gua­nyar temps (mesos o set­ma­nes) i que les poma­des i els antibiòtics ja no ser­vei­xen, perquè ja hem arri­bat a l'hora de la cirur­gia. I perquè molta gent no es va ado­nar, el 1450, de l'impacte que tin­dria la impremta, o, el 1750, del que tin­dria la màquina de vapor. Tal com ara mateix passa amb la inca­pa­ci­tat de cali­brar l'impacte que haurà tin­gut la crisi econòmica.

A nivell inte­rior, el Banc d'Espa­nya va optar per la tàctica de l'estruç i el gover­na­dor va igno­rar i arxi­var els infor­mes i els adver­ti­ments que feien els alts fun­ci­o­na­ris sobre el risc de la bom­bo­lla immo­biliària. Curi­o­sa­ment, els dos tècnics més des­ta­cats que van encen­dre el llum d'alerta són ara els desig­nats per ges­ti­o­nar el FROB, és a dir, el fons de res­cat dels bancs i les cai­xes que ara neces­si­ten l'ajut dels con­tri­bu­ents inno­cents a fi de pagar els errors come­sos sense que pas­sin pri­mer per l'afai­tada els cre­di­tors, acci­o­nis­tes i direc­tius de les enti­tats finan­ce­res. És també estu­pe­fa­ent que la vice­pre­si­denta Sal­gado declarés en res­posta a una pre­gunta par­la­mentària sobre l'informe dels ins­pec­tors del Banc d'Espa­nya lliu­rat al lla­vors minis­tre Sol­bes, com un avís del que estava pas­sant amb la des­con­tro­lada bom­bo­lla immo­biliària, que aquells adver­ti­ments no tenien cap valor. En rea­li­tat, el que va dir és que les ins­pec­ci­ons als bancs i les cai­xes no tenen cap valor si la cúpula no els fa seves i actua en con­seqüència en lloc d'arxi­var-les. És pot­ser interes­sant de res­sal­tar que el minis­tre Sol­bes que, tant a l'inte­rior com a Europa, pas­sava per ser un bon eco­no­mista, va deci­dir per aque­lles dates la venda de l'or del Banc d'Espa­nya que, just després, va ini­ciar la més espec­ta­cu­lar i ràpida pujada de preu que es recorda. Algú el va obli­gar a fer calaix per tapar forats? En tot cas, quin error!, quin immens error. De totes mane­res, amb el seu posat beatífic, l'exmi­nis­tre ha ingres­sat al con­sell d'Endesa i, ara també, al de la filial espa­nyola del Bar­clays i com a asses­sor per l'àrea euro­pea. Bar­clays Espa­nya ha deci­dit tan­car 120 sucur­sals i aco­mi­a­dar 700 emple­ats, però esta­ria dis­po­sat a que­dar-se alguna caixa lesi­o­nada si el govern li oferís garan­ties.

És, per tant, visi­ble que segueix la gran dansa del caro­se­llo napo­li­tano dels càrrecs. L'altre dia fèiem refe­ren­cia als Telefònics, als quals podríem afe­gir els noms d'Edu­ardo Zaplana, dele­gat per a Europa (hi té des­patx i què hi fa no queda gens clar) o el duc de Palma, dele­gat a Was­hing­ton, DC, perquè a Nova York n'hi ha un altre. I avui es podria esmen­tar la pene­tració del clan finan­cer del PNB que encapçala Mario Fernández, actual pre­si­dent de la caixa BBK. De moment, s'ha col·locat jun­ta­ment amb el seu col·lega Josu Jon Imaz a la Petro­nor (Rep­sol – Bru­fau) i ha desig­nat l'exvi­ce­le­hen­dari Zenar­ra­za­beita i el dipu­tat Orma­et­xea per for­mar part de les comis­si­ons de l'Ener­gia i les Tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, res­pec­ti­va­ment. La BBK té el seu pes prin­ci­pal a Iber­drola, però Mario Fernández no vol fer-hi l'abor­datge encara, pen­dent de com evo­lu­ci­oni la guerra Sánchez Galán – Flo­ren­tino Pérez.

Aquí, a casa nos­tra, però, les coses van d'una altra manera. Estem encan­tats d'haver cone­gut alguns per­so­nat­ges de la llista For­bes i molt con­cre­ta­ment La Caixa va com­prar un 20% d'Inbursa, l'empresa de Car­los Slim, l'home més ric del món, que es va dig­nar venir a Bar­ce­lona a fer-se una foto i a decla­rar que ell també inver­ti­ria no un 20%, sino només un simbòlic 0,17% a Cri­te­ria de La Caixa. Segons el colum­nista James Mackin­tosh, si els nous bili­o­na­ris són prin­ci­pal­ment dels països emer­gents, com ara Mèxic, és segu­ra­ment perquè tenen sis­te­mes legals més febles, més cor­rupció i uns regu­la­dors més arbi­tra­ris i dis­cre­ci­o­nals. A més a més, sem­pre és més fàcil enri­quir-se allà on no hi ha mer­cat lliure i plena com­petència. D'altra banda, fan bene­fi­cis quan venen part dels seus nego­cis a preus molt ele­vats cons­ci­ents que ofe­rei­xen empre­ses pro­te­gi­des i amb les con­ne­xi­ons polítiques ade­qua­des. Tot i això, l'imperi Slim no està pas pas­sant el seu millor moment. Les acci­ons de la seva finan­cera América Móvil van caure un 20% durant l'últim semes­tre. Les cau­ses són polítiques. El mono­poli de Tel­mex (Tele­co­mu­ni­ca­ci­ons) s'està repar­tint amb els rivals Tele­visa i TV Azteca i Slim es reo­ri­enta cap a la mine­ria, la tele­visió i l'immo­bi­li­ari. Ha de diri­gir, a més, la multa de 1.000 mili­ons de dòlars que li van impo­sar a l'abril per la llei anti­trust. En qual­se­vol cas, no és la mare Teresa de Cal­cuta ni un empre­sari benèfic, soli­dari amb ànima d'obra social.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.