Dividits, cauran
El títol d'aquest article és el vers d'una cançó d'Iron Maiden, perquè el que li ha passat, en aquestes eleccions, a l'esquerra catalanista és heavy metal. Per explicar aquest naufragi ara s'assagen moltes explicacions que acaben en allò que sap fer tan bé l'esquerra catalana: llançar les culpes a l'altre. Però el resultat indiscutible és que la llei electoral d'Hondt destrossa l'esquerra catalana i la seva frivolitat de presentar-se sota tantes sigles. A Reus, si una formació hagués sabut aglutinar, la suma total obtinguda per la CUP, ERC, ICV i SI hauria esdevingut la tercera força, que hauria empatat a cinc regidors amb el puixant PP i no s'hauria quedat amb l'únic edil obtingut per la CUP. Una cosa semblant hauria passat a Tarragona, de 4 a 1; a Vic hauria estat la segona força política i no pas els xenòfobs de Plataforma, o bé a Barcelona, ja que la suma de tots els vots hauria donat 8 regidors i seria la tercera força, per davant del PP.
Però no només són les lleis electorals les que castiguen la dispersió de vot, sinó també l'elector, que fa el següent plantejament: com vol governar l'administració una força que no sap entendre's ella mateixa, que no encaixa els seus matisos i diversitats, que no sap autogovernar-se? Però en aquest país demanar una esquerra catalana seriosa i unida sembla que és com demanar una dreta espanyola civilitzada i europea, o sigui, una quimera.
