Presumpta víctima

Estic convençut que a molts lectors els pot sorprendre que hagi decidit titular així aquest article. D'entrada no seria gens estranya aquesta sorpresa i fins i tot es podria qüestionar amb una provisional solvència si no m'hauré equivocat i del que volia parlar realment era del presumpte culpable i no de la presumpta víctima perquè és sabut per tothom que les nostres lleis penals de qui presumeixen sempre la innocència és de l'acusat i no pas de la seva víctima. Haig d'acceptar doncs que, dit amb caràcter general, semblaria que tindrien raó els que em poguessin fer aquest retret, però també caldria afegir-hi que no sempre tindrien la raó.

M'explicaré. En les darreres setmanes un afer criminal ha sacsejat l'opinió pública de tot el món perquè un capitost de les finances mundials, un dels homes amb més poder del planeta (i em sembla que no exagero), va ser fulminantment detingut sota l'acusació d'haver agredit sexualment una cambrera de l'hotel de luxe on s'hostejava. Els càrrecs són d'una gravetat indiscutible i l'amenaça de presó que comporten suposa un munt d'anys de privació de llibertat. Deixant de banda el rebombori financer i polític que el fet ha comportat, des d'un punt de vista de la justícia penal, que és el que a mi ara m'interessa, també s'ha obert un debat que trobo prou interessant. Ningú no ha negat que el Sr. Dominique Strauss Kahn (aquest és el nom del personatge) té tot el dret a defensar-se i això suposa de manera indiscutible que té tot el dret a mantenir intacta la presumpció d'innocència al seu favor. Fins i tot aquelles veus més agosarades dels opinadors que troben enormement enllaminidor el cas per poder blasmar contra els capitalistes pervertits per la luxúria que es cruspeixen indefenses dones proletàries, fins i tot aquests no s'han atrevit a negar-li la presumpció d'innocència. I ho diuen sense cap vergonya malgrat que molts d'ells han trobat correcta l'exhibició obscena que es va fer del (encara) innocent sortint de comissaria amb les manilles posades, mal afaitat i estudiadament desencorbatat. Una imatge, per cert, que amb tot el seu patetisme segur que li sonarà d'alguna cosa a algun altre famós també presumptament innocent. Que li ho preguntin al Sr. Lluís Prenafeta, sense anar més lluny.

En aquest estat de coses hem sabut que l'acusat Strauss Khan no nega que hi hagi hagut contacte sexual amb la denunciant, però sí que nega rotundament que hagi estat inconsentit i assegura que el que va passar va ser totalment voluntari i acceptat per les dues parts. A partir d'aquesta explicació feta per l'inculpat i si volem seguir essent respectuosos amb la reivindicada presumpció d'innocència del sospitós, ens haurem de preguntar si es pot seguir parlant en aquest cas de víctima i no pas de presumpta víctima. Perquè està clar que si l'acusat, després d'un judici amb totes les garanties de defensa és declarat innocent (ara només ho hem de presumir), resultarà automàticament que la denúncia d'una relació sexual violenta era mentida. I en aquest estadi del raonament no podem oblidar que en tots els delictes sexuals la frontera que separa l'acte criminal de l'acte plaent (a diferència de la gran majoria dels altres delictes) és només si hi ha o no consentiment lliure en les dues (o més) persones que hi intervenen. Cap altra diferència. Això no passa mai, per exemple, en els robatoris o en els assassinats i sí que passa, en canvi, en les agressions sexuals. El mateix fet objectivament realitzat pot ser un delicte greu o un amable i enriquidor joc sexual. L'única diferència entre un supòsit i l'altre el trobarem només en si hi ha llibertat o no en la seva realització.

Hem de concloure per tant que si al final resulta que el Sr. Strauss Khan acaba essent declarat innocent, la que avui l'ha denunciat i algú exigeix que sigui anomenada víctima sense cap acotació preventiva, passaria a ser immediatament el botxí. I no s'escandalitzin si us plau. Sàpiguen que és precisament per això que totes les legislacions penals del món, i la dels EUA no és cap excepció, tenen prevista l'existència del delicte d'acusació i denúncia falsa com a una possibilitat que es pot donar en la pràctica. Per alguna cosa deu ser.