Opinió

A CREMALLENGües. JOAN-LLUÍS LLUÍS

Tot comença a l'Hospitalet

Tots els colors del món, els tinc al davant meu. Vull dir tots els colors de pell. I, suposo, un gran nom­bre de reli­gi­ons. I ni goso pen­sar quan­tes llengües s'arri­ba­rien a par­lar, en aquesta aula. M'encan­ta­ria pre­gun­tar-los-ho, i sen­tir-los par­lar cadas­cun la seva, o les seves, però no sóc aquí per això i m'he de con­cen­trar perquè tinc a davant meu una cin­quan­tena de per­so­nes que han vin­gut perquè els parli d'un lli­bre meu. En prin­cipi, em pro­hi­beixo par­lar dels meus lli­bres en aquesta crònica però, aquí, he d'esmen­tar el con­text de tot ple­gat... M'han con­vi­dat al Cen­tre de For­mació d'Adults Catalònia de l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, i, prèvia­ment a la meva vin­guda, uns qua­ranta ado­les­cents, de setze a vint anys, i una desena d'adults, han estu­diat un lli­bre meu fet d'exer­ci­cis d'estil. He de reconèixer que, aquest dia, tinc un xic de por escènica. Perquè ja veig que alguns par­len molt bé el català, que a d'altres els costa més, però tinc la sen­sació que per a gai­rebé tots deu ser una llen­gua apresa a l'escola i no gaire prac­ti­cada a la vida cor­rent. I m'estressa de pen­sar que pot­ser, amb el meu accent, no em faré enten­dre prou bé. Pre­ju­dici imbècil. Un altre pre­ju­dici: jo, que sóc fill de família humil en què la cul­tura era una mena de con­cepte extra­ter­res­tre, tinc por que aquests alum­nes, a pri­ori de famílies humils i de recor­re­gut esco­lar que ima­gino caòtic, s'avor­rei­xin a davant meu.

Per aquests dos pre­ju­di­cis imbècils, m'he de dis­cul­par. Però si parlo de tot això no és només per la com­pli­ci­tat gai­rebé imme­di­ata que vaig sen­tir que s'ins­tal·lava entre tots nosal­tres. Ni perquè va ser una de les pre­sen­ta­ci­ons més energètiques que hagi fet mai en un recinte esco­lar, amb un retorn espec­ta­cu­lar, d'ells cap a mi, d'ener­gia posi­tiva d'alta gra­du­ació. És perquè em van fer el regal ines­ti­ma­ble de l'espe­rança.

Era allà, a l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, on el català pot sem­blar-hi tan absent, a vega­des tan pres­cin­di­ble. Fins i tot alguns dirien, equi­vo­cant-se, que hi és inútil. Tot va venir de la inter­venció d'una noia que em va pre­gun­tar quina era la més gran satis­facció que havia tin­gut amb aquest lli­bre. No vaig rumiar gens abans de res­pon­dre-li, ja que fa uns quants mesos que ho tinc clar i per això va dir-li, més o menys, això: que aquests exer­ci­cis d'estil sem­blen haver demos­trat a alguns lec­tors la gran fle­xi­bi­li­tat i riquesa inte­rior de la llen­gua cata­lana i que, havent-se ado­nat d'aquesta fle­xi­bi­li­tat i d'aquesta riquesa, s'han sen­tit més orgu­llo­sos d'aquesta llen­gua. Lla­vors, vaig dir, crec que aquest lli­bre ha fet pujar l'auto­es­tima lingüística d'alguns cata­la­no­par­lants, ja que, com se sap, no tots tenen aquesta auto­es­tima en un nivell prou alt. I, vaig insis­tir, parlo també de cata­lans que són cata­lans des de fa vuit segles, no només de nou­vin­guts o de segona gene­ració. Per això, vaig aca­bar, si puc gosar pen­sar que un lli­bre meu ha fet pujar l'estima d'uns quants cata­lans en relació a la llen­gua, em sento més que ben pagat. Era una afir­mació del tot sin­cera, nas­cuda de con­ver­ses amb lec­tors diver­sos que em dei­xa­ven enten­dre que sense cap dubte aquest lli­bre els havia pro­vo­cat aquest efecte posi­tiu. I ja ho havia expli­cat algu­nes vega­des en altres esce­na­ris. Mai, però, no em vaig sen­tir tan com­mo­gut com aquell dia, a l'Hos­pi­ta­let del Llo­bre­gat, quan una vegada dit això, els alum­nes, de colors de pells diver­sos, de llengües mater­nes dife­rents i de recor­re­gut esco­lar que ima­gino caòtic, tot d'una, van aplau­dir-me. I no crec que m'aplau­dien a mi, crec que aplau­dien la llen­gua cata­lana, perquè també és la seva llen­gua. Sí, tot comença a l'Hos­pi­ta­let.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.