Puig

Ets el con­se­ller del bat de beis­bol, t'agradi o no (i sos­pito que sí, que et deu fer prou gràcia). Ets l'home de la mà dura, l'encar­re­gat de donar la volta a la moda fengs­hui dels pre­de­ces­sors, que tant des­con­ten­ta­ment van sem­brar entre els pro­fes­si­o­nals de l'ordre públic. Tu havies d'exhi­bir un canvi radi­cal d'acti­tud, i t'hi vas posar, amb l'opor­tu­ni­tat impa­ga­ble de l'acam­pada dels “indig­nats”. La porra se't va dis­pa­rar una mica massa, i has hagut de donar expli­ca­ci­ons.

No ho has fet mala­ment del tot, Felip Puig. Vull dir que con­si­de­rant el cen­te­nar de ferits i la res­posta mas­siva que va gene­rar el desa­llot­ja­ment forçós de la plaça, en la teva com­pa­rei­xença has gau­dit d'una pau par­la­mentària nota­ble. Segu­ra­ment hi has des­ple­gat el que por­tes dar­rere la porra; un cer­vell molt fi i, sobre­tot, un ins­tint de super­vivència impres­si­o­nant. No és fàcil sor­tir indemne d'una bata­lla cam­pal, siguis a la banda que siguis.

Ja havies pro­vat la teva habi­li­tat quan es va obrir l'esvo­ranc del Car­mel. D'acord que el pri­mer tri­par­tit et va faci­li­tar la feina, perquè el soroll del Dra­gon Khan et per­me­tia mar­xar de pun­te­tes de l'esce­nari. Amb tot, t'hi podries haver engan­xat. Un nean­der­tal s'hau­ria ficat enmig de la batussa; un amant de la gar­ro­tada i prou, en un sidral com aquell, hau­ria rebut de valent. En canvi tu vas saber esqui­var les plan­to­fa­des, com abans-d'ahir a l'hemi­ci­cle. Escolta, i si ara fas anar el bat de beis­bol una mica més cap a Madrid? Una porra llesta no ens ani­ria gens mala­ment, en aque­lles lati­tuds...