Jurat popular

Tots hem vist pel·lícules de jurats i tots sabem quin pa s'hi dóna.

Almenys a les pel·lícules. De fet, tots en tenim una al cap, que va ser obra de tea­tre abans que llarg­me­tratge. És aque­lla història en la qual un home sol s'enfronta als seus com­panys per tal que la veri­tat surti tri­om­fa­dora del repte a què es veuen sot­me­sos. No s'hi valen solu­ci­ons a mit­ges o petits pro­ble­mes quo­ti­di­ans: el que compta és anar al fons de la qüestió i llui­tar perquè es faci evi­dent la neces­si­tat d'un judici just.

El record d'aque­lla pel·lícula em temo que ha fet molt de mal. D'acord: s'hi plan­te­ja­ven dub­tes d'ordre quasi metafísic, qüesti­ons que afec­ten la moral i l'essència de la con­dició humana, però al final gua­nyava el bo, gua­nyava el defen­sor de la justícia, gua­nyava qui llui­tava sense des­cans per uns ide­als. En el món real dels jurats, vull pen­sar que també exis­teix la consciència de jugar amb el destí de les per­so­nes. És el que va recor­dar un repre­sen­tant de la judi­ca­tura als mem­bres del jurat que, aquests dies, no ha estat capaç de posar-se d'acord per deci­dir la sort de la per­sona que està acu­sada d'haver matat el seu fill. Pen­sin, va dir, que la seva decisió afec­tarà de manera radi­cal el futur d'aquest ciu­tadà, i que han de dei­xar de banda les cir­cumstàncies per­so­nals, el can­sa­ment o el tedi. En certa manera, no m'estra­nya que no hagin acon­se­guit eme­tre un vere­dicte. Han dub­tat entre l'homi­cidi per imprudència o l'assas­si­nat i, col·locats davant l'enorme com­promís de deci­dir, han optat per ren­tar-se les mans de manera col·lec­tiva. D'aquí uns mesos, un altre jurat pot arri­bar a la mateixa inde­cisió, amb la qual cosa l'acu­sat hau­ria de sor­tir lliure, perquè així ho mana la llei. Deia que la pel·lícula ha fet molt de mal perquè, en el fons, era un film molt romàntic. ¿Algú em pot asse­gu­rar que la manca de con­sens del jurat gironí no és fruit de la desídia o de les ganes boges de tor­nar a casa i dei­xar que siguin els jut­ges els res­pon­sa­bles del cas? ¿Voleu dir que fun­ci­ona, l'invent?