L'enèsima petició de dimissió

Felip Puig s'ha endut l'enèsima petició de dimissió per l'actuació espaterrant dels Mossos amb els acampats de Barcelona. D'ICV era previsible (paguen amb la mateixa moneda) però del grup de López Tena és més xocant. L'exconvergent, reconvertit a abrandat independentista, sembla professar la fe dels conversos i amb pocs mesos de legislatura ha demanat ja la dimissió de més consellers que tota la resta de l'arc parlamentari en ple, amb tant entusiasme com poc capteniment.

El problema del conseller Puig és que ha estat esclau del que ha sembrat i el pompós Govern dels Millors comença a topar de cara amb la crua realitat després d'anys d'un discurs irresponsable que han imposat, com a relat únic, els artillers mediàtics del nacionalisme d'ordre. A què venia sinó presentar-se a la plaça i repartir estopa alegrement? Amb quina finalitat, si els indignats van seguir a la plaça i en nombre creixent? Això sí, més d'un amb el cap abonyegat i amb reguerots de sang retratats a dojo.

Tenien raó aquells que li preguntaven al conseller si gràcies a la intervenció hilarant de neteja que va ordenar als Mossos d'Esquadra han incrementat aquests el seu prestigi. El Govern dels Millors té camí per recórrer però cada dia és més evident que no és tant per virtuts pròpies com per les delmades files de l'oposició. Episodis com el de la vicepresidenta Ortega ja eren un símptoma d'una supèrbia construïda sobre fràgils fonaments. D'aquí també la necessitat de seguir recorrent a l'espantall del tripartit tant per dissimular les pròpies carències com la falta d'ambició nacional.

CiU ha fiat tota l'estratègia a criticar l'anterior govern (amb ERC com a principal ase dels cops) per incompetent i a justificar retallades socials i nuls avenços nacionals pel mateix motiu. És un discurs que s'ha de sostenir enfocant el retrovisor tothora i apuntant-se a un artifici dantesc molt del grat de Madrid: l'anterior govern llençava els diners a cabassos en bestieses com la subvenció a Escola Valenciana o la Bressola, ergo les autonomies malbaraten els recursos públics. Així de simple i bèstia. Si aquest és el rumb que ha traçat el timoner Mas, que Nostre Senyor ens agafi confessats.