Coratge o covardia

La tra­mi­tació dels pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat i l'entesa entre CiU i el PP han des­pu­llat l'estratègia del govern Mas, del qual hem vist simultània­ment vir­tuts molt notòries així com les pit­jors ver­go­nyes. Pri­mer, cal des­ta­car el coratge i l'hones­te­dat del con­se­ller Mas-Colell, que no s'ha doble­gat a les deman­des espa­nyo­les de reducció del dèficit ni ha men­tit sobre l'actual endeu­ta­ment de la Gene­ra­li­tat com pre­te­nia la minis­tra Sal­gado (després diran que Espa­nya no és Grècia). La des­pesa, en àmbits com ara la sani­tat, recu­larà fins a les xifres del 2007: un temps en el qual, dit sigui de pas­sada, no sentíem gai­res veus que adver­tis­sin que el nos­tre sis­tema sani­tari fos defi­ci­ent ni indig­nats a sou que patis­sin per si es podrien ope­rar de cata­rac­tes. Seria ideal que el govern seguís aquest camí, igno­rant també la pro­hi­bició d'eme­tre deute a llarg ter­mini i que el Molt Hono­ra­ble posés de mani­fest la indecència moral d'un estat que ens vol endeu­tats a curt ter­mini, amb el pati­ment con­següent per l'auge en des­pe­ses i comis­si­ons.

Però el pacte amb el PP no és només un afer de cal­cu­la­dora. Mos­tra una CiU que sos­pira amb un resul­tat a les legis­la­ti­ves sem­blant al del 1996, que pensa molt més a collar els popu­lars a Madrid i seguir amb el peix al cove, obli­dant l'ambició naci­o­nal per la qual molts votants van con­fiar en el pre­si­dent Mas. El Molt Hono­ra­ble podria haver pac­tat uns pres­su­pos­tos de front patriòtic amb l'ajuda d'ERC, SI i Joan Laporta: però ha pre­fe­rit tirar pel dret, can­viar cro­mos a qua­tre alcal­dies i obrir la porta de la Dipu­tació de Bar­ce­lona al PP (Alícia Sánchez-Camacho ha estat molt astuta en aquesta nego­ci­ació, adme­tem-ho). Ara cal pre­gun­tar-se si Artur Mas és cons­ci­ent del perill amb què juga. El pre­si­dent sap per experiència que CiU pot sobre­viure als seus pac­tes amb el PP, però cal que enten­gui que aquesta Cata­lu­nya d'avui no és la de fa quinze anys, que ell no té ni la carta blanca ni el carisma que tenien Pujol i els seus, i que els seus votants ja no tenen tanta por a la inde­pendència o a deso­beir.

Mas-Colell ha mar­cat un camí a seguir. Ara només cal que el pre­si­dent Mas deci­deixi si tria entre coratge o covar­dia.