Articles

Anàlisi

La crisi tot ho posa en crisi

La crisi obliga a ser rea­lista i no hi entén, de tòpics, sinó que més aviat els des­tru­eix. Si es tenen res­pon­sa­bi­li­tats de govern, la crisi fins i tot supera la ide­o­lo­gia. Per això, de les per­so­nes que en pro­ble­mes tan greus i difícils tenen solu­ci­ons fàcils, com a mínim n'hi ha per des­con­fiar-hi una mica. I, si aques­tes solu­ci­ons són ràpides i mira­cu­lo­ses, ja direc­ta­ment per mal­fiar-se'n. És com si a aquell que té una malal­tia molt greu, un curan­dero li pro­met gua­rir-se amb dos glops d'un beu­ratge mira­culós. La rea­li­tat és molt més com­plexa i la curació, fins i tot amb un bon medi­ca­ment, llarga.

El pro­blema és que, per una mateixa malal­tia, la medi­cació sol ser sem­pre la mateixa, la recepti l'espe­ci­a­lista que la recepti. I, per tant, quan es parla d'una sor­tida de la crisi des de l'esquerra o des de la dreta, és una altra fal·làcia, perquè la medi­cina és única. El govern espa­nyol és soci­a­lista i, des de fa un any, les mesu­res que pren ja no tenen res a veure amb la ide­o­lo­gia, sinó amb el que li mar­quen les “reco­ma­na­ci­ons” de la Unió Euro­pea (UE). És a dir, s'ha con­ver­tit en un ins­tru­ment exe­cu­tor. I, a més, el Pre­si­dent José Luis Rodríguez Zapa­tero ja ha après que quan un està molt endeu­tat i neces­sita refi­nançar deute o fer-ne de nou, només té una pos­si­bi­li­tat, que és la de dema­nar els diners al sec­tor finan­cer naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal. I per dema­nar-ne, neces­sita bàsica­ment dues coses: cre­di­bi­li­tat i rigor. Cap ban­quer del món no li dema­narà ide­o­lo­gia.

I també ha après una cosa que en diuen prima de risc, és a dir: el marge dife­ren­cial que un crèdit ens cos­tarà de més res­pecte al bo ale­many. I això vol dir que, si s'apuja el dife­ren­cial, el cost del crèdit serà supe­rior. I, si perds la cre­di­bi­li­tat i el rigor, poden pas­sar dues coses: que el preu del diner sigui pro­hi­bi­tiu o, en el pit­jor del casos, que no tro­bis diners a cap preu. Per això, el pre­si­dent Zapa­tero pren les seves deci­si­ons mirant sem­pre l'indi­ca­dor de prima de risc. Sap molt bé que la ide­o­lo­gia no ser­veix si tens res­pon­sa­bi­li­tat de govern, i veu què han de fer els seus col·legues soci­a­lis­tes grecs. La set­mana que ve, una comissió del Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI) ve a ins­pec­ci­o­nar l'eco­no­mia espa­nyola per fer l'informe de pri­ma­vera. És pre­vist que s'entre­vis­tin amb el govern cen­tral, opo­sició, patro­nals, enti­tats finan­ce­res, Banc d'Espa­nya i també amb gent inde­pen­dent.

Dels números que vegin i del resul­tat de les entre­vis­tes, faran públic l'informe amb reco­ma­na­ci­ons. I és ben segur que tor­na­ran a evi­den­ciar, entre altres coses, els deu­res pen­dents, com la a reforma del sis­tema finan­cer (les cai­xes), que es fa des­es­pe­ra­da­ment lent. També el dèficit públic, espe­ci­al­ment de les admi­nis­tra­ci­ons autonòmiques i locals, i la sem­pre pen­dent reforma labo­ral.

Diven­dres pas­sat, el Con­sell de Minis­tres va apro­var el pro­jecte de llei de la reforma de la nego­ci­ació col·lec­tiva, una reforma que no ha agra­dat a ningú. Veu­rem què hi diuen els de l'FMI i com ho valora la prima de risc. De moment, en les dar­re­res reco­ma­na­ci­ons de la UE ja s'insi­nu­ava una rebaixa dels cos­tos labo­rals, i un aug­ment d'impos­tos, bàsica­ment de l'IVA.

Un error que es pot come­tre en moments de forta crisi és no ento­mar ober­ta­ment la rea­li­tat i les pos­si­bles solu­ci­ons a causa de la ide­o­lo­gia o per por del des­gast de la con­flic­ti­vi­tat. El govern espa­nyol inten­tava tras­pas­sar l'amar­gor de la reforma labo­ral a la taula de nego­ci­ació entre sin­di­cats i patro­nal, i, així, hem per­dut un temps valuós. Sem­pre és bo i desit­ja­ble cer­car la pau social, però no fins al punt de la ino­perància, perquè al final té un cost molt impor­tant i no t'alli­bera de la con­flic­ti­vi­tat. L'Estat espa­nyol, Por­tu­gal, Irlanda i Grècia són exem­ples clars dels resul­tats per­ver­sos de no haver actuat cor­rec­ta­ment en el seu moment. El cost social i econòmic per rever­tir-ho sem­pre és molt supe­rior.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.