Lliçons d'esperança

Lliçons d'espe­rança són les que va donar dilluns pas­sat a l'Ate­neu Bar­ce­lonès Andreu Mas-Colell, con­se­ller d'Eco­no­mia i Conei­xe­ment de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, en un diàleg enri­qui­dor amb Pilar de Tor­res. Va par­lar de futur, més que de pre­sent, perquè ja sabem quin pa que s'hi dóna, a l'any 2011. Vol­dria comen­tar dos punts que va tocar.

El pri­mer enllaça amb la seva afir­mació que Cata­lu­nya no ha per­dut el caràcter empre­ne­dor. Aquest caràcter no es visu­a­litza en unes per­so­nes indi­vi­du­als, sinó en un col·lec­tiu. Per a ell, la men­ta­li­tat indus­trial és fona­men­tal, si donem a la indústria un sig­ni­fi­cat molt ample; hi entren les acti­vi­tats turísti­ques, per exem­ple. Quan li van pre­gun­tar en quins sec­tors podria des­ta­car l'eco­no­mia cata­lana en un futur va con­tes­tar que no ho sabia, però que estava con­vençut que tro­ba­ria les vetes de mer­cat en què excel·liria de la mateixa manera que fa 25 anys no hau­ria pogut pre­veure que la gas­tro­no­mia cata­lana seria un sec­tor reco­ne­gut per tot el món, mal­grat que el sofre­git fa segles que és cone­gut i con­fec­ci­o­nat a casa nos­tra. Va posar els exem­ples de la gas­tro­no­mia i del fut­bol com a mos­tres del que volia dir, uns sec­tors en què hi ha un reco­nei­xe­ment mun­dial. I, per als qui puguin dub­tar de la importància econòmica del Barça, recordà que un cone­gut eco­no­mista ale­many, quan el seu país guanyà el cam­pi­o­nat d'Europa de fut­bol, mani­festà que l'opti­misme gene­rat pel tri­omf era equi­va­lent a un aug­ment de l'1% del PIB, el pro­ducte inte­rior brut. El feno­men del caràcter empre­ne­dor és col·lec­tiu, i no la con­seqüència d'un geni indi­vi­dual, que hi pot ser, però sem­pre acom­pa­nyat per d'altres, dins el mateix sec­tor. L'experiència històrica ha demos­trat –l'opinió és meva i no del con­se­ller– que els movi­ments empre­ne­dors s'este­nen en capes àmplies de la població.

Un altre punt que m'interessa des­ta­car de la seva expo­sició és que els cata­lans hem de dei­xar de pren­dre Madrid com a referència i bus­car la com­pa­ració amb Europa i algu­nes grans ciu­tats euro­pees. La capi­tal de l'Estat espa­nyol que, a més, és cen­tra­lista, sem­pre tindrà un plus a favor en relació amb Bar­ce­lona, capi­tal d'una comu­ni­tat autònoma. El poder polític atreu les grans empre­ses. Els cata­lans no poden jugar a golf amb un minis­tre, dinar a la taula del cos­tat d'un direc­tor gene­ral en un res­tau­rant, o tro­bar-se en un tea­tre amb la per­sona més repre­sen­ta­tiva del par­tit polític que mana. I si Bar­ce­lona es com­para amb Milà, Munic, Lió, Ams­ter­dam o Ham­burg, els resul­tats seran més posi­tius que si la referència és Madrid tot i que, lle­vat de l'Estat francès, els estats euro­peus són menys cen­tra­lis­tes que l'espa­nyol.

Cata­lu­nya té motius rao­na­bles per creure en el futur, sem­pre, és clar, que superem aquesta maleïda crisi com més aviat millor. Con­fio que els joves recor­da­ran la crisi de pri­mers de segle, quan siguin vells i esti­guin immer­sos en una altra. Com deia el con­se­ller Mas-Colell, la crisi del 1929 va ser glo­bal, i l'actual no afecta ni els països emer­gents, ni Ale­ma­nya, ni altres estats euro­peus.