Sempre guanyen els mateixos
La sana ambició d'anar més lluny
No cal que en Llach posi banda sonora a l'article. Ja arribarà el dia en què el lector pugui escoltar música de fons suggerida pel mateixa cronista. Tampoc no calen una colla d'enllaços presentats com notaris enfortidors de l'argumentari expressat aquí. En la història de l'esport hi ha un munt de líders referencials que han sabut tibar d'equips i fer-los continuats en la victòria, conscients de la dificultat del mantenir-se en la glòria, força més difícil que l'escalada per arribar-hi. Tan bon punt els músculs, l'actitud i la comunió col·lectiva s'estova, adéu-siau i que passi el següent de la llista. Has de lluir un tarannà especial, competir rodejat de gent com tu i ser guiat per un guru il·luminat quan emprens aquest constant, particular viatge cap a la Ítaca on mai no arribaràs. Si n'ets conscient de la limitació de les teves humanes forces, dels cants de sirena i defalliment, si t'assalta el primer pensament negatiu, oblida-te'n. Per això, el millor de la setmana ha estat, sense cap mena de dubte, Gerard Piqué, que va declarar amb la serenitat de qui respira que l'any vinent s'ha de guanyar la quarta lliga per igualar el dream team i la segona Champions consecutiva perquè ningú no ha fet abans en aquest format, simplement. I sense parpellejar, com si res.
Tal com juga, tal com porta l'entrellat de la seva vida privada i les pressions de la púrpura, tal com les deixa anar, poc costa imaginar Piqué d'aquí a un any perseverarà amb la mateixa calma que en el missatge difós ara. Cal guanyar la cinquena d'una i la tercera seguida de l'altra per ser únics. Més lluny, hem d'anar més lluny. Messi és el Jordan dels Bulls, Piqué podria ser Scottie Pippen i vagin repartint paral·lelismes fins acabar en Guardiola en el paper de Phil Jackson. Mentre aquesta sana ambició es mantingui, el millor equip de la història veurà autopista per on córrer i progressar.
D'aquí, la tot just guanyada naturalitat de l'afició quan celebra nous triomfs i d'immediat els arxiva per lliurar-se vibrant a les polèmiques engegades des de la directiva. Aquí és on hi ha controvèrsia, disputa, sarau, seccions amateurs sí o no. En canvi, al vestidor hi ha vacances i sana ambició. Business as usual. La música ja clàssica, gran cançó la interpretada per Piqué amb formidable naturalitat.
